Història

Durant el segle XIX, eren socis de la SEBAP destacades personalitats del país, com Fernando de Lesseps, Duran i Bas, el Doctor Robert i Laureano Figuerola, entre molts altres. 

L'origen de l'entitat es remunta a la Reial Cèdula de Carles III expedida el 1775, que va suposar la introducció a Espanya de les Societats Econòmiques d'Amics del País. La de Barcelona va iniciar les seves activitats l'any 1822, però no va ser fins el 1834 que va quedar definitivament instaurada fins als nostres dies.

Durant el segle XIX, eren socis de la SEBAP moltes de les personalitats més destacades d'aquell moment a Barcelona, com Fernando de Lesseps, Duran i Bas, el Doctor Robert i Laureano Figuerola, entre mols altres. Des de la seva creació, la SEBAP ha tingut la seva seu en edificis nobles, avui desapareguts per poder obrir la Via Laietana.

L'any 1898, la seu social de l'entitat es va traslladar a una casa senyorial situada al carrer Sant Sever, i en l'actualitat es troba localitzada en un edifici emblemàtic del barri barcelonès del Born, al carrer Basea, el qual fou adquirit l'any 1998 i reinaugurat en data 23 de maig de 2001, amb motiu de la seva reforma i restauració.

Des d'un bon principi, la SEBAP va desenvolupar una important activitat al servei del progrés de la ciutat i el país, tot promovent els interessos econòmics col·lectius de Barcelona i la seva província, i abastant una gran diversitat de matèries d'interès ciutadà: implantació d'institucions culturals, artístiques i científiques, seccions d'agricultura i mineria, comissions per a la defensa d'interessos econòmics, beneficència, exposicions, etc. Sempre impulsà i patrocinà les iniciatives que redundessin en benefici de la ciutat, exercint una influència a nivell social molt considerable i, sovint, decisiva.

Durant tot el segle XIX trobem temes recurrents entre les preocupacions dels seus socis: la higiene pública, l'habitatge obrer, el desenvolupament de la indústria i l'agricultura, la localització industrial i els transports, la política fiscal, la formació dels obrers i de les dones, l'ensenyament i les colònies escolars són qüestions que van ocupar moltes hores de discussió i en les que la SEBAP va assolir fites molt notables. La finalitat de les actuacions de l'entitat en aquests àmbits era, en definitiva, la d'harmonitzar interessos per evitar els conflictes entre classes, compaginar els interessos del benefici empresarial i del treball, tot mantenint l'ordre social.

La SEBAP va complir fidelment a la ciutat de Barcelona la gran missió de desenvolupar i impulsar tot el que significava progrés. Fou, sobretot durant el segle XIX, el nucli potent de totes les forces vives de la ciutat: expandí la cultura, impulsà les belles arts, potencià el desenvolupament industrial, fixà fites econòmiques, proposà criteris urbanístics, estudià millores sanitàries, defensà propostes de solució a problemes socials amb autèntica visió futurista i proposà idees de renovació total de normes i principis.

En l'àmbit de la cultura, l'actuació de l'Associació sempre ha estat especialment intensa. Poc després de la seva creació, l'any 1835, va fundar una escola lancasteriana. En el mateix any, institueix una escola nocturna per obres. L'any 1836 va gestionar la creació d'una escola per sord-muts i cecs; el 1858, la Junta de Dames, secció femenina de l'entitat, té al seu càrrec una escola gratuïta per a noies a la parròquia de Sant Francesc de Paula; el 1855, amb el suport de la Diputació Provincial, trasllada a les Corts un escrit sol·licitant l'obligatorietat del primer ensenyament per ambdós sexes; el 1866 crea les Escoles Públiques Dominicals, en les que només s'admetien alumnes d'obrers; el 1870 funda l'Escola d'Institutrius i altres Carreres per a la Dona; aquell mateix any crea la Biblioteca per Obrers que romania oberta durant hores no laborables; el 1893 crea les Colònies escolars per a nens d'ambdós sexes; el 1906 les Biblioteques Populars Escolars i l'ensenyament de la taquigrafia i el 1942 restableix la Càtedra de Dret Marítim a Barcelona.

En aquest àmbit, també s'ha de destacar que des de l'any 1846 es van celebrar diversos certàmens en el que es premiaven obres de pintura i escultura, en alguns dels quals van participar autors tan rellevants com Vayreda, Martí Alsina i Torrescasana.

Aquell mateix any, la inquietud que sempre ha sentit la SEBAP a favor de tot allò que representés progrés, la va portar a crear un fons de protecció per a inventors, al que es van presentar multitud de petits invents que, si oferien garanties després de ser estudiats profundament, obtenien la protecció requerida.

Quant a l'impuls econòmic de la societat que sempre ha perseguit la SEBAP, s'han de destacar activitats ben diverses, que van des de la formulació d'estudis sobre diversos aspectes rellevants de l'agricultura del país, fins a la formulació dels projectes de creació de les caixes d'estalvi (1835), dels Bancs hipotecaris (1852) i del Crèdit Agrícola (1855), passant per l'elaboració d'informes sobre les societats mercantils, la desmonopolització del tabac, els tractats comercials amb França i Anglaterra, les instal·lacions comercials, el comerç amb Cuba i el fenomen migratori, entre molts d'altres.

Més concretament, en l'àmbit de l'agricultura l'entitat va iniciar la seva activitat el 1835 amb un seriós i documentat estudi sobre el conreu de la morera i els cucs de seda i l'abolició del monopoli dels Gremis de Torcedors de seda, així com els inconvenients del contracte 'a rabassa morta'. El 1841, uva elaborar un altre estudi sobre l'aclimatació de la pinya americana, i així successivament les Comissions corresponents van emetre els seus acords relacionats amb la millora del país.

Pel que fa a l'impuls de les entitats creditícies, va fundar la Caixa d'Estalvis de Barcelona i va participar en la creació de la Caixa de Pensions per la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i Balears, la fusió de les quals va donar lloc a l'actual Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, 'la Caixa'.

Des d'una perspectiva més social, la influència de la SEBAP en l'àmbit ciutadà va ser considerable. No resulta exagerat afirmar que tot allò que es va fer en la vida barcelonesa durant el segle XIX i el primer terç del segle XX va portar el segell de la iniciativa i l'actuació de l'Associació, del que és un bon exemple la defensa dels monuments artístics després de la revolució de 1835; aquest mateix any, va promoure la iniciativa de la creació d'un Arxiu Central d'Escriptures Notarials i Judicials, amb la finalitat de protegir les joies documentals respecte a les que ningú fins llavors havia assumit la seva conservació.

Una de les primeres iniciatives de l'entitat va consistir en realitzar les gestions necessàries pel restabliment a Barcelona de la Universitat que Felip V havia traslladat a Cervera, que es va concretar el 1852; la demolició de les muralles també es va veure afavorida per l'impuls de la SEBAP, el 1854; finalment, la inauguració del ferrocarril de Mataró, l'interès per la higiene pública, la construcció de jardins a l'antiga ciutadella, les obres del port i els treballs per la reinstauració de l'Abadia de Montserrat van ser altres mostres destacables de la iniciativa i l'actuació de la nostra entitat durant el segle XIX.

La nostra Associació es pot considerar precursora de la sensibilització envers el moviment obrer del nostre país, tot donant orientacions i consells encaminats a aconseguir una millor comprensió entre obrers i patrons, una millora del nivell de vida i una més complerta formació professional. Així, es creà un premi consistent en una casa per jornalers i es reglamentaren els habitatges pels obrers com a venda en 1874; s'estudià un sistema de redempció de penes per treball, atès el lamentable estat de les presons, fundant el Patronat pels ex-presoners l'any 1859; proposà la creació d'una 'Societat de protecció per dones operàries'; el 1864, s'instà la prohibició del treball infantil; i el 1861 es creà la primera casa-bressol.

Per a la història sempre quedarà un valuós Arxiu que posseeix la SEBAP on es guarda el testimoni documental de les activitats desplegades per l'entitat durant el segle i mig de la seva existència, esdevenint un fons de gran interès per a l'estudi del desenvolupament industrial i econòmic de la Barcelona del segle XIX i bona part del XX. Com a precursora dels concursos literaris i científics, romanen, inèdits en l'arxiu, treballs d'investigació sobre temes històrics, literaris, mèdics, ciències exactes, química, i un llarg etcètera, que de forma pràcticament profètica tracten problemes que encara avui dia no han perdut la seva vigència

Per últim, un repàs per la dilatada història de la SEBAP no podia passar per alt l'organització anual del concurs de premis a la Virtut i al Mèrit, que sense més interrupció que la guerra civil, ha continuat convocant-se tots els anys des de 1856 fins a l'actualitat denominant-se Concurs d'Estímuls al Mèrit. Aquests premis pretenen premiar l'aplicació i l'esforç en l'estudi, la mestria en un ofici i les bones accions familiars i cíviques, i són en definitiva un fidel reflex de l'esperit i la finalitat que sempre ha perseguit l'actuació de la nostra Associació. Després dels estralls derivats de la Guerra Civil, i de la lògica interrupció de la seva vida social arran d'aquest fet, la SEBAP va reemprendre les seves activitats, dedicant precisament atenció preferent als Concursos de Premis a la Virtut i al Mèrit i a la seva constant ampliació i actualització.

Entre els potencials beneficiaris d'aquests premis es troben estudiants universitaris i d'estudis tècnics professionals, persones amb minusvalideses, treballadors amb antiguitat laboral i d'altres que demostrin especial dedicació en determinats oficis, institucions encarregades de vetllar pels interessos de persones a l'atur o amb risc d'exclusió social, persones que hagin sofert i superat especials dificultats econòmiques i/o familiars, i ciutadans que hagin destacat per actituds notables en l'àmbit familiar o cívic o per la seva solidaritat i altruisme, entre altres qualitats.

Així doncs, la SEBAP ha estat fidel al llarg de la seva història al seu compromís amb la societat, promovent amb il·lusió i tenacitat el seu progrés i, en definitiva, donant satisfacció als seus fins estatutaris de caràcter cívic, cultural, de promoció dels valors constitucionals i de foment de l'economia social, que són els que van motivar la seva creació, i els que han permès la seva existència fins als nostres dies, en el que ha estat un servei incondicional a la ciutadania que desitgem que es prolongui fins que la societat així ho necessiti.

Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.  
Política de cookies +