Publicacions d'Amics del País

190 anys d'Història (1822-2012)

La Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País, des dels orígens fins als reptes de futur

• Pol Dalmau i Palet
• Llibres
• Data: 01/03/2012
• 4679 lectures

Evolució històrica de l'entitat, per Pol Dalmau i Palet

Uns orígens remots: la primera fundació de l’Econòmica (1822)

Els inicis de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, avui dia ja llunyans, es remunten a l’any 1822, en ple Trienni Liberal (1820-1823). En aquell moment, Barcelona comptava amb algunes institucions que s’ocupaven de promoure el desenvolupament econòmic i el progrés científic, com en els casos de la Junta de Comerç i l’Acadèmia de Ciències i Arts, respectivament; i fins i tot havia vist com se’n fundaven algunes de noves, com la Societat Filosòfica, creada el 1815. Així i tot, en el pla institucional, la Ciutat Comtal continuava diferenciantse respecte d’un bon nombre de ciutats espanyoles, i també de catalanes, pel fet de no haver albergat mai, ni en aquell moment ni en el segle anterior, cap societat econòmica d’amics del país. Tot i que aquest fet es remuntava a la confluència d’un seguit de causes complexes, el cas és que aquell any 1822 la Diputació de Barcelona va creure que l’existència d’una societat econòmica d’amics del país podria beneficiar considerablement, tant la ciutat com les actuacions que la mateixa Diputació duia a terme. L’exemple d’altres societats econòmiques que havien existit en el passat, i el gran nombre de projectes que aquestes havien impulsat en pro del bé públic, així semblaven aconsellar-ho.

El model de les societats econòmiques del segle XVIII com a font d’inspiració.

Efectivament, la iniciativa de la Diputació de Barcelona, lluny d’aventurar-se per camins desconeguts, s’inspirava en un model d’entitat, el de les societats econòmiques d’amics del país, que a Espanya (i també a Catalunya, tot i que en menor mesura) comptaven ja amb una dilatada història. No en va, feia ja més de cinquanta anys que al País Basc s’havia fundat la Sociedad Bascongada de Amigos del País (1765), una entitat que es remuntava a les tertúlies d’un grup de personatges il·lustrats guipuscoans (sobretot nobles i clergues) sobre qüestions econòmiques, agrícoles i científiques. Aquests tipus de tertúlies, que reflectien de forma clara el pensament il·lustrat del segle XVIII i el seu afany per a millorar la condició humana (o, per dir-ho en el llenguatge de l’època, la “felicitat pública”), a vegades va desembocar en la creació d’entitats com la Sociedad Bascongada de Amigos del País. De fet, l’exemple de la Bascongada (com s’anomenava col·loquialment aquesta entitat basca) ja havia estat vist amb molt bons ulls en aquella mateixa època per Pedro Rodríguez de Campomanes (1723-1802), llavors Fiscal del Consejo de Castilla durant el regnat de Carles III. Decidit a promoure de forma decicida aquest tipus d’institució per tot el territori espanyol, Campomanes va començar per la fundació de la Sociedad Econòmica Matritense el 1775 (una entitat que, per cert, encara existeix avui dia).

L’impuls d’aquests tipus d’entitats va prendre una gran volada en els anys següents, fins al punt que van fundar-se més de seixanta societats econòmiques per tot Espanya. També a Catalunya se’n van crear diverses, com ho demostren els casos de Tàrrega (1776), Puigcerdà (1781) i Tarragona (1787). Malgrat tot, val a dir que, en el cas català, aquestes entitats van tenir una trajectòria força efímera. Aquest fet s’explica, en bona mesura, perquè Campomanes havia concebut les societats econòmiques com una mena de sucursals que, escampades per tot el territori, havien de difondre el discurs econòmic de tipus agrarista que es pretenia promoure des de la Cort. Aquesta voluntat centralitzadora va ser rebuda amb recel des de Catalunya, on tot just començava a descabdellar-se un procés de forta embranzida econòmica basada en la manufactura i el comerç del món urbà. Tot plegat va fer, com ja hem comentat, que les societats econòmiques acabessin tenint poc arrelament en la Catalunya del segle XVIII. El cas de Barcelona, on la reticència de les autoritats locals respecte al projecte econòmic de Campomanes va frenar la fundació d’una d’aquestes entitats, n’és el millor exemple.

[Si voleu llegir íntegrament el document, descarregueu-vos l'arxiu PDF]