Publicacions d'Amics del País

2014, cruïlla de camins cap a un futur incert

• Josep Ramoneda
• Textos d'Amics del País
• Data: 17/03/2014
• 3972 lectures

Transcripció de la conferència pronunciada en l’acte solemne del lliurament dels Premis Anuals de la SEBAP celebrat al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, a càrrec del filòsof i periodista Josep Ramoneda:

L’any passat, quan vaig fer unes notes que em va demanar en Miquel Roca sobre com havia sigut aquest any que acabava, el vaig posar sota l’advocació de la idea de transició. Clar, la idea de transició en aquest país té grans connotacions —en Miquel Roca ho sap millor que ningú—; en vam passar una, ara estem parlant d’una altra aquí. Però jo crec que, finalment, donant-hi voltes, probablement la transició, sobretot a partir de la revolució industrial, en què tot es va accelerar, potser és l’estat natural d’estar en el món que ens correspon. El que passa és que hi ha una certa voluntat, un cert desig, de trobar punts d’equilibri que donin unes certes referències, una certa comoditat, que no donin la sensació que tot està bellugant permanentment. I això és el que fa que de tant en tant pensem “bé, ja hem trobat un ordre que més o menys funciona”. Però si hi pensem bé, aquests ordres són bastant més efímers del que sembla; ens semblava que sortíem d’un ordre imponent, que era l’ordre de la guerra freda, en què tot estava perfectament previst i sabíem perfectament cadascú què havia de fer en cada moment i fins on podia arribar i fins on no podia arribar. Aquí, vam sortir d’un ordre regit pel franquisme, vam construir un altre ordre que ha tingut una estabilitat prou gran —abans ho comentàvem—, i aquest nou ordre, que ara tenim la sensació que està en convulsió, doncs tot plegat té més de trenta anys. És a dir, que les coses passen i canvien molt més de pressa del que sembla. I probablement ens hi haurem d’acostumar cada vegada més.

Per què? Doncs perquè especialment els grans canvis tecnològics estan generant una realitat que fa que les coses vagin més de pressa que les idees, i hi hem de córrer darrere; hi hem de córrer darrere per poder-les dominar, perquè en el fons la raó per la qual som aquí és perquè les tecnologies no ens dominin a nosaltres, sinó que ens serveixin de pròtesi per poder dominar millor l’espai en què estem i poder, per tant, tots plegats, viure millor. Si les tecnologies se’ns mengen, com en certa manera preconitzava, o preveia Heidegger, doncs acabarem molt malament. Si no som capaços que els instruments siguin instruments al nostre servei... Ara, és clar, això exigeix unes capacitats i unes responsabilitats d’altíssim nivell. Jo faré unes pinzellades de dalt a baix, perquè em sembla que no hi ha cap problema que no s’hagi de mirar amb perspectiva global avui. El món s’ha fet definitivament petit i les coses que passen en una punta, encara que ens costi d’entendre-ho i assumir-ho, encara que seguim sent molt locals i nacionals, ens afecten, ens impacten i, a més, contaminen. Hi ha aires, vents, que circulen constantment d’una direcció a l’altra. Doncs començaré pel global per anar baixant a Europa i acabar a Catalunya...

[Si voleu llegir íntegrament la conferència, descarregueu-vos l'arxiu PDF]