Publicacions d'Amics del Pa�s

D�ficit comercial i competitivitat Industrial

Antoni Garrell Guiu
Posicionaments
Data: 03/09/2008
23575 lectures

Fa uns dies el Instituto Nacional de Estad�stica va donar a con�ixer el significatiu increment de la tassa interanual d�inflaci� industrial, una circumst�ncia que no sols �s preludi de m�s dificultats en la propera tardor i hivern, sin� tamb� de p�rdua de competitivitat dels nostres productes industrials, i m�s dificultats per les exportacions. Una p�rdua de competitivitat de l�industria que pot agreujar encara m�s els baixos marges industrials i a la vegada la deteriorada balan�a comercial. En front aquest problema la necesitat d'una rigurosa politica insdustrial es indefugible.

Fa uns dies el Instituto Nacional de Estad�stica va donar a con�ixer el significatiu increment de la tassa interanual d�inflaci� industrial que va superar el 10% (6,1% a Catalunya), un nivell no conegut des de fa quasi 25 anys; una circumst�ncia que no sols �s preludi de m�s dificultats en la propera tardor i hivern, amb un previsible increment de l�atur i disminuci� del consum, sin� tamb� de p�rdua de competitivitat dels nostres productes industrials, i m�s dificultats per les exportacions, ja que si be el increment de la inflaci� industrial te una part important de les arrels en la pujada del preu de l�energia, quelcom que afecta tamb� als pa�sos amb qui competim, hi ha altres causes intr�nseques al baix nivell de productivitat de la nostra economia; el diferencial d�inflaci�; el superior creixement dels costos i una manca de capacitat per extreure productivitat a les tecnologies o rendibilitat als esfor�os en recerca. Una p�rdua de competitivitat de l�industria que pot agreujar encara m�s els baixos marges industrials i a la vegada la deteriorada balan�a comercial.

Quant al d�ficit comercial (proper al 10% del PIB) �s un dels problemes m�s importants de l�economia espanyola que tot sovint queda amagat, ja que un d�ficit comercial sistem�tic genera problemes a mig i llarg termini per la necessitat d�endeutament associades, un fet que cal dons capgir� de forma decidida, i en el que cal la participaci� activa de l�Industria, no sols per disminuir les importacions, sin� el que �s m�s important: per augmentar decididament les exportacions.

En refer�ncia al problema de la competitivitat industrial, que s�evidencia de forma m�s clara en els per�odes de dificultats, ja que �s quan s�n determinants les avantatges competitives d�unes organitzacions enfront d�altres, -o d�uns pa�sos envers a uns altres-, cal afrontar-lo com un desafiament urgent i prioritari assumint que sols un teixit altament competitiu pot garantir un doble objectiu: assegurar la capacitat de participar en els mercats globals i mantenir, o augmentar, la quota de mercat obtenint els guanys que garanteixen tant la rendibilitat i les noves inversions en recerca, desenvolupament, innovaci�, i infraestructures requerides, com el progr�s social.

La competitivitat de les empreses �s per tant la clau del progr�s de tot pa�s, conseq�entment els pa�sos tenen que crear els entorns per fer possible la competitivitat, una competitivitat d�acord al seu model productiu espec�fic en el que conflueixen, o el condicionen, entre altres: el subsistema educatiu basic, el professional i el de grau superior; el sistema de recerca e innovaci�; la disponibilitat d�infraestructures tecnol�giques i de mobilitat de persones i productes; la cultura emprenedora i de l�esfor�; la legislaci�; i el sistema financer. Una competitivitat condicionada per aspectes externs per� tamb� per aspectes interns, ja que obliga a les empreses a entendre i assumir els nous paradigmes associats a la liberalitzaci� econ�mica i a l�asimetria de costos i legislaci�; uns fets que requereixen treballar amb efici�ncia i efic�cia per esser altament productius, a perseguir la qualitat, a saber identificar les oportunitats tot ajustant-se a les regles internacionals, a ser altament flexibles, a utilitzar la informaci� interna i externa, a tenir una organitzaci� disposada als canvis i a les innovacions tant t�cniques com d�organitzaci� i de producte, i a saber cooperar per poder competir arreu.

Cal dons un model de desenvolupament s�lid, i la clau per disposar del mateix resideix en l�exist�ncia d�empreses amb capacitat de desenvolupar i fabricar productes referents de qualitat, amb alt contingut tecnol�gic, i un alt nivell d�internacionalitzaci�, �s a dir disposar d�un sector industrial robust amb capacitat d�aplicar politiques decidides d�R+D+i, eficient en els aspectes mediambientals i el control dels costos, i disposar del volum escaient per internacionalitzar-se tant en l��mbit comercial con en el productiu. En conseq��ncia, tot pa�s necessita una clara i decidida aposta en pol�tica industrial i d�internacionalitzaci�. Una pol�tica que afronti els desafiaments a llarg, capgirant la tend�ncia de menysvalorar la industrial i el seu valor estrat�gic, per� que no defugi de les problem�tiques a curs, i en especials aquelles arrelades en la crisis actual, la qual requereix actuar en una triple vessant: solucionar els problemes financers, afrontar l�exportaci� d�una forma decidida amb la voluntat de canviar l�actual balan�a comercial, i actuar en aspectes propis relatius a l�organitzaci� i la productivitat.

Efectivament, el problema financer �s especialment greu per moltes industries, tant per afrontar els problemes de la innovaci� i de l�expansi� internacional com en les �poques de disminuci� del ritme econ�mic, aquesta �s la situaci� actual agreujada per la crisis financera i la conseq�ent restricci� de la pol�tica credit�cia del sistema financer. Vertebrar mecanismes perqu� aquelles industries amb capacitat i voluntat d�afrontar el futur disposin dels recursos financer requerits �s un objectiu indefugible. Per tant, cal apostar per la industria en contrapunt a altres sectors, i no per a tota, sin� aquella amb capacitat de generar valor i afrontar els problemes de la internacionalitzaci�, facilitant-li l�acc�s als recursos financers ja sigui per endeutament o per ajudes directes o indirectes a la seva activitat.

Per afrontar el problema de la balan�a comercial o d�exportaci� cal acompanyar a les empreses en les seves activitats mitjan�ant programes espec�fics a nivell fiscal i laboral per facilitar la seva expansi�, tot prestant una especial atenci� als mercats asi�tics que mostren un alt nivell de dinamisme i fortalesa per l�incrememt de la seva demanda interna, una pol�tica adre�ada tant a les empreses amb una bona base exportadora, amb independ�ncia del seu volum, com amb aquelles amb productes subjectes d�esser reconeguts i acceptats pels mercats mundials, en definitiva politiques selectives e intensives adre�ades a qui pot generar futur.

Finalment, si les condicions de l�entorn s�n fundamentals, hom no pot ignorar que sols amb esfor� i canvis interns, la competitivitat fonamentada en una bona productivitat, alt nivell d�innovaci�, i l�adequat nivell d�internacionalitzaci� es por garantir si l�empresa assumeix l import�ncia del recurs hum�, la necessitat de les aliances i la cooperaci�, d�estendre la seva cadena de valor aprenent a funcionar sincr�nicament amb els mercats, i implantar una gesti� compromesa i participativa.

Podem concloure que estem en temps dif�cils, per� que moltes coses s�n les que podem fer per minimitzar els impactes negatius, i sortint enfortits de la crisi, per� entre elles una �s clau: apostar decididament pel teixit productiu i el seu funcionament simbi�tic amb la societat.

Antoni Garrell i Guiu

agost de 2008.