Publicacions d'Amics del Pa�s

Economia Catalana del Coneixement?. Debat al Col�legi d�economistes: Garrell, Ruiz de Querol, i Alarcon

SEBAP
Resum d'activitats
Data: 02/03/2006
24565 lectures

El passat 28 de febrer, el Col�legi d'Economistes de Catalunya comen�ava un nou cicle de debats en format de taula rodona encaminats a parlar sobre Catalunya i la Societat del Coneixement. En aquesta primera trobada el tema a debat fou la situaci� real de Catalunya i les seves expectatives d'entrar en la societat o economia del Coneixement.

Jordi Mar�n introdu� el debat que comptava amb la pres�ncia dels ponents: Antoni Garrell, president del Cercle per al Coneixement, Ricard Ruiz de Querol, vice-president del Barcelona Breakfast i Gin�s Alarc�n, president del Cluster per la Innovaci�.

Antoni Garrell comen�� la seva intervenci� comentant que l'economia del coneixement dep�n de diversos factors, com poden ser les circumst�ncies i el temps. Anys enrera, ja s'havia definit el model econ�mic acceptable com aquell que posa el talent i el coneixement al bell mig de l'activitat productiva. Avui en dia, necessitem d'altres condicions que ens defineixin el que realment entenem sota economia del coneixement.

En aquest sentit, Antoni Garrell identific� tres p�rametres per caracteritzar el model competitiu actual:

1) El temps que transcorre entre un aven� tecnol�gic i la seva incorporaci� a l'estructura productiva actualment �s menor de sis mesos.

2) L'abast de la compet�ncia �s global, la qual cosa implica pautes de comportament desequil�librades i heterog�nies.

3) El planeta es va regionalitzant.

En funci� de desenvolupar la ind�stria del coneixement, calen els seg�ents prerequisits:

1) Una continuitat en el flux de desenvolupament dels sabers (R+D) i el d'aplicaci� del

2) Disposar de xarxes que realment fomentin l'emprenedoria i la innovaci�

3) Uns marcs legislatius que facilitin aquests canvis

Conclu�nt que Catalunya actualment no es troba dins de l'economia del coneixement, Antoni Garrell coment� que per arribar-hi serien necessaris els seg�ents aspectes:

1) Que l'economia es sustenti en una societat del coneixement, formada per persones que gaudeixin de la formaci� i aprenentatge necess�ries.

2) Que empreses, universitats i centres de recerca actuin de forma correlacionada.

3) Que les empreses cooperin transversalment, per la qual cosa s'haurien de crear ag�ncies e institucions encarregades d'impulsar-ho.

4) Entenent que la societat del coneixement passa per les persones i la qualitat de vida, hem d'entendre que calen recursos per mantenir-ho, i en aquest, sentit, unes pol�tiques espec�fiques que de moment no s'estan aplicant.

Ricard Ruiz de Querol fou el seg�ent en intervenir i comen�� la seva pon�ncia afirmant que no existeix un sol model d'economia del coneixement, de forma que no podem intentar emular altres pa�sos que han tingut experi�ncies exitoses quan nosaltres partim d'una situaci� totalment diferent. El que s� podem agafar com a referent �s el fet que aquells pa�sos que s�n els primers en l'economia del coneixement, tenen un �ndex de productivitat molt elevat i fan un �s for�a intensiu de les TIC. En el cas espanyol podem afirmar que la penetraci� de les TIC no �s baixa, ans al contrari, per� que no s'utilitza tot el que es podria.

En el fons, el qu� ens manca �s tenir un projecte per dur a terme les transformacions que volem. L'experi�ncia ens mostra que els projectes que poden arribar a tenir �xit s�n aquells que compten amb elements com la urg�ncia o la necessitat de disposar-n'en, que tinguin un lideratge que els faci tirar endavant, i un esl�gan u objectiu clar.

Agafant paraules del Conseller Castells, Ricard Ruiz de Querol finalitz� la seva pon�ncia fent menci� a la necessitat de que es recuperi la taxa d'infraestructures f�siques i es treballi per assolir els reptes que planteja Lisboa per al 2010.

La �ltima intervenci�, a c�rrec de Gin�s Alarc�n, plantej� la pregunta de com es pot convertir el coneixement en economia i producci�, �s a dir, com convertir-ho en quelcom de tangible? Gin�s Alarc�n proposava la innovaci� com a instrument d'introducci� del coneixement en els processos productius. Una innovaci� aplicable a processos, productes, gesti� ... sobretot tenint en compte que avui en dia no s'est� fent una bona gesti� del coneixement.

Una part del problema del d�ficit d'innovaci� �s que no hi ha pressupost per innovar. Les dades ens ensenyen que nom�s el 17% de les empreses fan activitats d'innovaci�, front a un 52% que no en fa i un 75% d'empreses que ni tan sols posseeixen una funci� d'innovaci�. Gin�s Alarc�n proposava diverses maneres d'introduir innovaci� a les empreses, com per exemple a trav�s del CRM, de la cadena de suministres o d'una gesti� intel�ligent del negoci, sense oblidar l'imprescindible convenciment i comprom�s per part dels dirigents de les empreses i una cooperaci� major amb proveedors, competidors o socis tecnol�gics.