Publicacions d'Amics del País
Ens cal un estatut per impulsar la societat i l’economia del coneixement!
- Antoni Garrell Guiu
- Posicionaments
- Data: 24/11/2005
- 27692 lectures
Reflexió sobre la necessitat de tenir un Estatut que permeti tirar endavant la Societat del Coneixement. Un projecte Estatut que no assumeix i explicita amb força els desafiaments a afrontar i el nous reptes a assolir. Aquests reptes, fruit de la liberalització mundial de l’economia i la societat del coneixement, requereixen canvis molt importants en el sistema productiu, en els models formatius i relacionals, en els esquemes per posar el coneixement en el cor de l’activitat productiva, en la forma d’entendre l’estat del benestar en un context d’equilibri planetari...
A l’octubre del 2004, impulsats per la Conselleria de Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya, es desenvoluparen un conjunt de sessions amb agents econòmics i socials amb la finalitat d’establir criteris a ésser considerats en la redacció del nou Estatut d’Autonomia. Al plantejar-se els aspectes relatius a la Societat del Coneixement s’invità al Cercle per al Coneixement, a través de l’associat i co-fundador del Cercle Antoni Farrés, a participar-hi tot introduint, mitjançant una ponència, els debats que els participants desenvoluparen a la sessió . Un grup de treball format per associats va debatre, tot analitzant els diversos documents que el Cercle havia elaborat en els últims any, els aspectes que el nou Estatut tindria que contemplar, considerant que aquest havia de servir per desenvolupar Catalunya en el si del nous desafiaments i reptes que presenten la societat del coneixement en general i la globalització econòmica, informacional i relacional. El document fou presentat en la ponència esmentada.
Un dels aspectes que evidenciava que l’Estatut no s’ajustava als nous temps era l’enorme distància entre els trets característics de la realitat socioeconòmica i cultural que caracteritzava la societat espanyola al final de la dictadura i les realitats a l’inici del tercer mil•leni. A finals dels anys 70 Espanya iniciava, amb no poques dificultats, el camí vers la democràcia, no formava part de la Unió Europea, la immigració procedent d’altres països i cultures era simbòlica, l’homogeneïtat era un fet, els pilars de generació de valor es fonamentaven en la producció en sèrie pròpia de la gran indústria en un context de mercats amb graus de protecció elevats i en un món bipolar, les comunicacions estaven fortament regulades desenvolupant-se en monopoli, les informacions eren unidireccionals, i la digitalització, computació personal, telefonia mòbil e Internet no formaven part del paisatge relacional. Avui sens dubte la societat ha canviat amb profunditat: la fragmentació social, la heterogeneïtat i mestissatge en quant als valors, els sistemes productius i organitzatius que exigeixen la globalització econòmica i productiva, les comunicacions sustentades per espais virtuals que no tenen fronteres físiques tot permetent que qualsevol persona esdevingui a la vegada emissor i receptor de informació ... són algunes de les moltes evidències que portaren a la Unió Europea en el Consell de Lisboa a assumir que la Societat del Coneixement era un fet i establir programes amb la finalitat de possibilitar que la Unió esdevingués l’economia mes dinàmica i competitiva del món. Per un moment semblava que els governs, i en conseqüència les seves accions, assumien el fet d'haver d'adaptar-se als canvis socioeconòmics que s’estaven produint a passos accelerats i que les prioritats en les actuacions públiques requerien assumir plenament els paradigmes de l’economia i la societat del coneixement. De fer-ho o no depenia en gran part el disposar d'un teixit productiu competitiu i capaç d’aportar els recursos necessaris per consolidar l’estat del benestar, garantir la cohesió i la pau social, i retrobar la simbiosis entre la societat i la política, un fet indefugible per abordar amb èxit els desafiaments de l’esdevenidor. Fou amb les anteriors conviccions amb les que el Cercle aportà el seu gra de sorra als plantejaments del nou Estatut. Malauradament, cal dir que amb no gaire èxit, ja que l’extensa proposta de reforma de l’Estatut d’Autonomia aprovada el 30 de setembre, si bé recull en part els nous trets característics de la Societat del Coneixement, no explicita amb força els desafiaments a afrontar i el nous reptes a assolir. Conseqüentment, trobem una certa asincronia entre les competències i els instruments que se'n deriven, i que es desenvolupen de forma extensa i excessivament detallista a partir del reptes arrelats en les problemàtiques d’avui. Assegurar el present i garantir el futur és un binomi indissociable que l’acció de tot govern no pot oblidar i posar l’èmfasi en un i altre no sols caracteritza la seva acció sinó que en determina el seu progrés. Essent cert aquest fet, també cal reconèixer que el nou Estatut defineix uns nivells de competències i un finançament que pot trencar les barreres que han impedit un millor desenvolupament, i han comportat pèrdues significatives de competitivitat de Catalunya amb la consegüent disminució de la renda dels seus ciutadans. Els reptes a assolir, fruit de la liberalització mundial de l’economia i la societat del coneixement, requereixen canvis molt importants en el sistema productiu, en els models formatius i relacionals, en els esquemes per posar el coneixement en el cor de l’activitat productiva, en la forma d’entendre l’estat del benestar en un context d’equilibri planetari, en evitar la fractura social i l’exclusió del mercat laboral ... tot un conjunt de fets que requereixen ‘competències’ però a la vegada ‘recursos’. Uns recursos indispensables per afrontar els desafiaments i que no poden manllevar-se amb l’argument de la solidaritat. Solidaritat si, però la possible i necessària, sense que posi en perill el futur -com bé expliquen els autors de ‘L’espoli fiscal’-, i s’oblidi de l’obligada solidaritat amb els ciutadans que dia a dia omplen de vida els nostres carrers. A Madrid s’ha iniciat el tràmit que ha de portar-nos a disposar del nou Estatut. Un Estatut que cal recolzar, ja que eleva el sostre competencial i pot aportar a l'Administració Catalana els recursos necessaris per afrontar els reptes que la Societat del Coneixement presenta. Llavors sols dependrà de nosaltres en posar les prioritats correctament i assumir el coratge i el compromís per fer-ho. Ara s’obre un procés negociador complicat i difícil que requerirà diàleg, seny i rauxa, i també concessions, unes concessions que en cap cas haurien de rebaixar el model de finançament aprovat, ja que de fer-ho no disposarem dels recursos que l’esdevenidor requereix i dels que Catalunya no pot ni ha de renunciar. Antoni Garrell i Guiu. President Cercle per al Coneixement www.cperc.net