Publicacions d'Amics del Pa�s

Entrevista a Remo Suppi

Elena L�pez
Entrevistes
Data: 28/09/2007
26049 lectures

Entrevista a Remo Suppi, nou Secretari General de la Junta Directiva del Cercle. Doctor en Inform�tica per la UAB, en Remo Suppi �s el Delegat del Rector per l'Oficina Aut�noma Interactiva Docent i l"e-universitat" docent de la UAB, aix� com professor del departament d'Arquitectura d'Ordinadors i Sistemes Operatius.

1) Com i quan es va vincular al Cercle? Quina �s la seva opini� sobre la traject�ria que ha seguit l'associaci� en els darrers anys?

Vaig con�ixer el Cercle l�any 2002 a trav�s d�un dels seus fundadors, en Pere Monr�s, que era Comissionat de les TIC a Sabadell. Ell em va explicar els objectius i les seves idees. Per altra banda, per les meves responsabilitats a la UAB a Sabadell, coneixia l�Antoni Garrell com a president de la Fundaci� ESDI, amb qui compartia valors i objectius dins del m�n universitari . Per� no va ser fins l�any seg�ent que em van convidar a un sopar i vaig decidir participar i formar part del Cercle.

Crec que el Cercle ha experimentat un creixement i un canvi de gran magnitud i s�ha transformat en un instrument de la societat civil amb capacitat d�escoltar i de ser escoltat. Els posicionaments del Cercle son llegits arreu i l'opini� dels seus associats representa un esperit cr�tic per� constructiu pel nostre pa�s. Ara b�, no est� tot fet, ni de bon tros. Necessitem poder compartir el nostre punt de vista amb els dirigent pol�tics, empresarials i universitaris, ja que l'economia actual mostra evidents p�rdues de competitivitat i necessita emprendre decididament el cam� cap a la societat del coneixement incorporant-se de manera irreversible al grup dels pa�sos l�ders en l�economia del coneixement. El Cercle ha fet una labor inestimable en aquest sentit i crec que podrem fer molt m�s en el futur amb un esperit positiu, col�laboratiu per� tamb� cr�tic, plural i independent. �s necessari discutir tots aquests temes des del punt de vista de la societat civil i col�laborar en encarar decididament els canvis necessaris per entrar en el cam� que duu cap a l�economia del coneixement. Crec que el cam� ha de ser en una �nica direcci�: coneixement i innovaci�.

2) Quin creu que ha de ser el paper del Cercle en la societat catalana en els propers anys?

Em primer lloc, com a organitzaci� independent ha de mantenir i reafirmar l�espai creat de coneixement, d�opini� i d�aprenentatge tenint en compte que en el futur proper, el coneixement i la innovaci� seran la base de l�economia dels pa�sos desenvolupats. Les decisions ara s�han de prendre m�s enll� d'ideologies i territori: s�n decisions com a pa�s.

En segon lloc, hem de desenvolupar com a societat i conjuntament amb l�administraci�, les empreses i les institucions acad�miques, estrat�gies enfocades a la innovaci� que ajudin al nostre pa�s a posicionar-se entre els primers d�Europa pel que fa a l'economia del coneixement. Per altra banda, tamb� hem de millorar la forma de transmetre i compartir les nostres idees i opinions, de forma que aquestes puguin ser discutides en un sentit ampli i constructiu, arreplegant iniciatives i tenint la for�a necess�ria per poder emprendre com a societat civil els canvis necessaris m�s enll� de posicions conformistes i/o resignades.

3) Com a nou Secretari General del Cercle, quines creu que s�n les l�nees priorit�ries de treball a seguir? En quins �mbits el Cercle pot i ha d'incidir m�s?

Sempre que s�inicia una nova etapa existeix una dosis molt alta d�il�lusi� i ganes de fer coses, per� aix� no �s el treball d�una sola persona sin� el treball col�lectiu de tot un grup. Aix� no obstant, referent a les meves idees sobre les l�nees priorit�ries a seguir, podem esmentar:

a. Discutir i planificar les posicions i accions sobre com fer front i assolir des de les bases fins als directius la necessitat de que Catalunya ha de superar la societat basada en un diagrama industrial i canviar l�esquema a una societat basada en el coneixement i la innovaci�.

b. Analitzar com des del Cercle es pot promoure la cultura de la innovaci� com a element essencial per avan�ar com a pa�s.

c. Analitzar i definir en quins sectors i en quines universitats es poden emprendre accions basades en una cultura innovadora i emprenedora. El paper evident del Cercle �s actuar com a pont i fomentar experi�ncies en aquest sentit, vinculant actors d�universitat/empresa/institucions per tal de funcionar com a exemple de viabilitat i possibilitats.

d. Definir pol�tiques clares i presentar a l�opini� p�blica, institucions i govern, quines s�n les prioritats que com a pa�s tenim i quin ha de ser l�ordre d�execuci� per transformar-nos en un dels 15 primers. Aquestes pol�tiques hauran de contemplar un posicionament sobre les infraestructures de comunicaci�, infraestructures TICs, formaci� especialitzada i superior, cultura, empresa/negoci i serveis adaptats al segle XXI.

e. Establir des d�una perspectiva de m�n globalitzat i deslocalitzaci� de producci�/serveis quin �s el paper que ha d�assolir la societat catalana (i europea) i quins son els trets diferencials que s�han d'aprofitar per generar coneixement, competitivitat i valor afegit per superar una evident (cada vegada m�s) crisi �industrial� despr�s d�una economia basada en el consum, la construcci� i el turisme.

f. Analitzar per sectors empresarials els punts forts en �know how� i establir un conjunt de projectes estrat�gics adaptats a la societat de la informaci� i trobar els actors adients que facin servir aquestes idees com a punts d�ignici� en projectes reals.

Finalment, despr�s de sis anys de vocaci� i treball local hem de superar aquesta territorialitat i unificar criteris amb altres pa�sos europeus treballant conjuntament i arreplegant sin�rgies col�laboratives de les regions per a compartir/analitzar i emprendre plans de treball i experi�ncies conjuntes.

4) Professionalment coneix b� el sistema universitari. Des del Cercle es mant� l'impuls de celebrar anualment una Jornada de reflexi� amb les universitats catalanes sobre recerca i col�laboraci� universitat-empresa. Quin �s el rol que hi ha de jugar l'administraci� p�blica i els �rgans de govern en tot aix�? Creu que el problema essencial �s el finan�ament?

Nosaltres creiem que la innovaci� necessita d�una transfer�ncia procedent de la recerca b�sica i aplicada que el sistema universitari en la seva configuraci� actual (l�europeu en particular) no est� oferint, i que considerem d�una import�ncia vital i aix� implica la necessitat de canvis profunds, tant estructurals com culturals i de model de gesti�. Des del Cercle ja ho vam manifestar en el nostre posicionament del novembre passat i tamb� va quedar de manifest en les Jornades del Gener i el posicionament sobre la Universitat debatut i elaborat al mes de Juliol.

Creiem que �s necessari un pacte estrat�gic d�innovaci� per assolir no ja la universitat del 2010, sin� la del 2015-2020.

Aquest pla/pacte estrat�gic ha de presentar un nou model que tingui com a base la reflexi� de la comunitat universit�ria amb l�acceptaci� de que nous temps signifiquen nous models, per tal d'avan�ar en un model reflexiu, innovador i pragm�tic que es pugui posar en marxa sense p�rdua de temps i amb riscos controlats, tenint en compte que no s�ha de procedir amb l�objectiu de solucionar les urg�ncies del dia a dia (que tampoc no s�han de descuidar), sin� amb pas segur cap a la definici�, desenvolupament i implantaci� de nous models d�universitat, innovaci� i recerca.

Tot aix� s�ha de fer tenint en compte, a m�s a m�s dels problemes de finan�ament del sistema universitari, que les universitats en aquest moment es troben en un moment de canvis profunds i encara no definits i/o aspectes que s�han de contemplar abans d�elaborar propostes viables, com per exemple: adaptaci� a l�espai d�educaci� europea superior, elaboraci� i publicaci� de la nova LUC (que pot desenvolupar algunes caracter�stiques pr�pies en el sistema universitari) i problemes importants d�estructura, de gesti� i de cultura de les institucions ja que aquestes s�han mogut sempre en un entorn no competitiu i en alguns �mbits a�llades de l�entorn socioecon�mic.