Publicacions d'Amics del Pa�s

Entrevista amb en Toni Mascar�

SEBAP
Entrevistes
Data: 26/03/2009
15333 lectures

Avui entrevistem en Toni Mascar�, emprenedor, expert i creatiu, amb una gran traject�ria professional en el sector de les noves tecnologies i la comunicaci�. Amb ell parlarem de la seva experi�ncia professional i de les noves tend�ncies en els sectors de la publicitat i el turisme.

1. Toni Mascar�, expert i pioner d�internet a Espanya des de 1993; als 18 anys crea la seva primera empresa, On the Air, S.L., dedicada a la creativitat i a l�entorn multim�dia; el 2001 neix eMascar�, consultoria especialitzada en la introducci� de les TIC al m�n empresarial; i des del 2006, eMascar� Tourism �s pionera en el negoci del turisme. Quina �s la clau d�una traject�ria professional tan rellevant en el sector de les Tecnologies de la Informaci� i de la Comunicaci� en un pa�s on, tot i que la tend�ncia va en augment, l��s de les noves tecnologies encara est� per sota de la mitjana europea?

Sempre dic que una de les caracter�stiques m�s importants d�un emprenedor no s�n les idees, sin� ser tena�, constant. Per aix� penso que el meu cas combina diferents ingredients que durant el temps m'han fet cr�ixer i aprendre molt.

Un altre secret ha estat saber combinar la meva faceta creativa amb la t�cnica, creant i oferint a les empreses solucions i serveis molt creatius, per� sempre amb la millor tecnologia, com �s el cas del nostre Microspot(r).

Per un altre banda, Catalunya m'ha ajudat molt. Catalunya i Barcelona s�n reconegudes a nivell mundial per la creativitat, el disseny i la capacitat emprenedora. I aquestes caracter�stiques sumades amb la inquietud han fet que a Catalunya hagin sorgit grans projectes vinculats a les noves tecnologies i Internet. No tan sols d�emprenedors catalans, sin� tamb� de talent estranger.

2. Segons l�Informe Mediascope de l�Associaci� Europea de Publicitat Interactiva (EIAA), els internautes passen m�s de 12 hores setmanals connectats a internet en contra de les 11,7 hores que miren la televisi�. Una altra dada rellevant �s que, en 125 pa�sos, l��nic mitj� que ha incrementat la inversi� publicit�ria �s internet. Aquests resultats evidencien un canvi de tend�ncia en el m�n publicitari que aposta pel m�rketing i la comunicaci� interactiva. Quins s�n els avantatges que presenta aquest nou model en relaci� a la publicitat tradicional?

El mitj� interactiu est� poc a poc agafant el terreny que els mitjans tradicionals havien dominat. El principal motiu �s que Internet �s un mitj� bidireccional, �s a dir, l'usuari pot escollir, interactuar i comunicar-se. �s a dir, les empreses migren les seves inversions a Internet no tant sols per motius d�audi�ncia en els mitjans tradicionals, sin� degut a que els mitjans interactius permeten crear campanyes hipersegmentades i, per tant, la mesura de l�impacte �s quasi perfecte.

3. Creu que a llarg termini la publicitat tradicional desapareixer�?

Anys enrere van dir que el CDROM faria desapar�ixer els llibres. Ara diuen que ser� Internet. Personalment, crec que els mitjans tradicionals no desapareixeran ja que les costums de les per persones no poden modificar-se tant r�pidament.

Per� �s obvi que els mitjans evolucionaran. Per exemple, la televisi� passar� a ser una eina interactiva i amb molts m�s canals, permentent crear campanyes de publicitat molt m�s segmentades. Actualment, la r�dio ja est� evolucionant cap a la r�dio a la carta i r�dio per internet, i les revistes, diaris i llibres, passaran segurament del paper a la tinta electr�nica.

4. L�evoluci� del m�rketing interactiu a Espanya i a Catalunya �s la mateixa que a la resta de pa�sos de la Uni� Europea? Quins punts forts tenim per poder-lo dur a terme i quins aspectes hem de millorar o canviar?

Com ja he comentat, Catalunya t� una molt bona imatge i prestigi a nivell internacional. Destaquem per la nostra creativitat, disseny i potser per ser molt emprenedors.

A nivell nacional, Barcelona ha concentrat les millors ag�ncies de publicitat i comunicaci�. Tenim l'exemple de Bassat. Amb el mitjans tradicionals ten�em una molt bona imatge internacional i �rem respectats, guanyant premis a nivell mundial per la nostra originalitat i creativitat.

Ara mateix tenim el repte de seguir amb aquest nivell i fer que les nostres empreses interactives segueixin el cam� marcat. Aquest esfor� crec que est� tenint els seus fruits, amb empreses del sector que treballen a nivell internacional i que estan guanyant importants premis.

Per� la feina no est� feta. Catalunya ha perdut durant els �ltims anys molt capital intel�lectual que ha marxat a l'estranger degut a la par�lisi pol�tica tant a nivell local com nacional, buscant un altre ecosistema amb suport i ajudes dif�cils de trobar en el nostre pa�s.

5. L�arribada de turistes estrangers a Espanya durant el mes de gener de 2009 va disminuir, aproximadament, un 10% respecte el mateix per�ode de l�any anterior. En el cas de Catalunya, la caiguda va ser d�un 8,4%. Quines creu que s�n les claus per reactivar aquest sector tan important per a la nostra economia? �s possible de fer-ho des de la publicitat?

�s evident que la crisi �s mundial i afecta a tothom, i que les possibles idees del qu� podem fer s�n per pal�liar o combatre aquesta situaci�. Per� crec que en aquests moments �s quan hem de ser m�s ingeniosos que mai.

Les principals recomanacions serien:

1. Estrategia �nica i coordinada de m�rketing i comunicaci�

Actualment encara estem malgastant molts diners fent accions des de patronats, diputacions, ajuntaments, i tots volem comunicar el mateix. Necessitem una acci� conjunta i ordenada i no caure en la repetici� ni en el missatge conf�s, ja que d�aquesta manera es malgasten diners p�blics i no hi ha creaci� de valor conjunt a nivell de coneixement i base de dades.

2. Apostar per Internet, innovaci� i modernitzaci� del sector

Barcelona �s un dels destins m�s importants a nivell internacional, per turisme d'oci, incentius i congressos, per� no tenim un portal de turisme de m�xim nivell per comunicar el nostre producte.

�s necessari d'una vegada per totes treballar dur i fer les coses b�, aconseguir els actius necessaris per projectar la imatge de la nostra terra de la manera m�s efica� possible. De moment no parlar� d�innovaci�, ja que sovint �s una eina de m�rketing pels pol�tics que no deixa veure la feina mal feta que hi ha al darrere. Primer hem de fer b� els deures i arreglar les coses m�s b�siques, despr�s, innovar.

Per altra banda, hem de modernitzar el nostre teixit d'empreses tur�stiques i millorar el nivell de formaci� en mat�ria TIC dels seus empleats.

3. Mirar cap a la excel�l�ncia i qualitat de servei

Actualment, Catalunya ja no pot competir amb preu, ni amb sol i platja i, fins i tot, tampoc pot competir amb cultura. Ja que en un m�n globalitzat existeixen nous destins que atrauen el turisme fidel que havia tingut el nostre pa�s.

N�hem de ser conscients i hem de fixar com a objectiu crear excel�l�ncia per tal de recuperar el talant seri�s que durant tants anys ha caracteritzat la nostra terra i que ens ha servit per guanyar-nos el respecte d�Espanya i la resta del m�n