Publicacions d'Amics del Pa�s

Entrevista amb Lina Zulueta

Elena L�pez
Entrevistes
Data: 31/01/2008
24472 lectures

Entrevista amb Lina Zulueta, vocal de la Junta del Cercle, psicopedagoga i professora de la Ramon Llull. Conversem amb ella sobre l'estat de l'educaci� a Catalunya i aspectes relacionats.

Parlem amb Lina Zulueta, vocal de la Junta Directiva del Cercle per al Coneixement.

1) El seminari-debat que celebr�rem el passat 21 de gener amb en Jordi S�nchez, Director de la Fundaci� Jaume Bofill, ens mostr� que existeix una forta relaci� entre les probabilitats de tenir bons resultats a l'escola i provenir d'una fam�lia de nivell socio-cultural elevat que es preocupa d'escollir el centre on estudiaran els seus fills. Aix� est� provocant d'alguna manera una segregaci� per origen social. Qu� creus que ha de fer el nostre sistema educatiu per evitar aquesta segregaci�?

La relaci� que estableix que assolir bons resultats a l�escola i provenir de fam�lia de nivell socio-cultural elevat, preocupada d�escollir el centre on estudiaran els fills, efectivament �s certa, per� l'�xit dels nois i noies no ve determinat per l'escola o el seu nivell socio-cultural, sin� per la preocupaci� present en els pares de trobar el tipus d'escola id�nea per formar els seus fills. �bviament, si els pares es q�estionen sobre el centre i la seva metodologia, de ben segur que despr�s seguiran d'aprop el desenvolupament del nen, i aquesta atenci� ser� un est�mul i motivaci� constants per l�estudiant.

2) Catalunya �s una de les Comunitats A�tonomes que presenta un �ndex m�s elevat d'abandonament dels estudis entre els joves. Quins motius creus que ho expliquen i qu� est� a les nostres mans per canviar-ho?

L�informe de la Fundaci� Jaume Bofill ja ens d�na una dada clau: quan finalitza l�etapa de prim�ria la taxa de repetidors a Catalunya �s de tan sols 1,5%, molt millor que el 5,95% del conjunt de l�Estat, per� malauradament a Secundaria el 13,7% repeteix quart d'ESO, la qual cosa, com ens ve a dir en Ferran Ferrer "�s un frac�s encobert a la prim�ria que sorgeix al final de la ESO".

L'etapa crucial es troba a la Prim�ria, una etapa on la comprensi� lectora ha de estar ben arrelada per poder continuar aprenent en altres �rees. Si els estudiants passen a la Secund�ria amb mancances cognitives, poc suport emocional i personalitats encara fr�gils, quan hagin d'encarar-se als seus primers fracassos no sabran o no podran suportar la frustraci� i probablement triaran l'opci� m�s f�cil, que �s l'abandonament dels estudis.

3) Els canvis en les estructures familiars, la incorporaci� de la dona al mercat laboral i el poc temps que les fam�lies dediquen a l'educaci� dels seus fills, fa que tot el pes de l'educaci� acabi recaient en l'escola. Consideres que aquest �s el rol que ha d'assumir l'escola i aix� acabar suplint la manca d'atenci� dels pares?

La incorporaci� de la dona al mercat laboral �s el millor que pot passar en la nostra societat actual, ja que si no fos aix� l�educaci� estaria segmentada. De fet, hem de considerar-ho un avan� del que podem gaudir sense cap mena de dubte, no cal m�s que observar altres societats per valorar el que hem aconseguit. Aquesta incorporaci� significa un canvi que fins i tot �s molt profit�s, ja que implica que ja no �s tan sols la mare la que ostenta la part emocional, sin� que tamb� s'hi integra el pare i els rols ja no estan tan definits. Des d'aquesta perspectiva, l'educaci� dels fills �s m�s f�cil, els pares com a educadors han de ser els impulsors i l'escola ha de convertir-se en el vehicle en el que l'alumne navega cap a la seva formaci�. Ambdues parts s�n responsables de manera diferent dels resultats dels estudiants, els quals a mesura que creixin han d�assolir tan cronol�gica com intel�lectualment la compet�ncia dels seus actes.

4) Has mencionat abans que els problemes comencen a originar-se en la Prim�ria. Qu� podem fer per estimular un bon desenvolupament intel�lectual en els nens des de ben petits?

Sens dubte, una de les millors maneres per afavorir un bon desenvolupament intel�lectual passa per acostumar als nens des de petits a l�h�bit de la lectura, fet que significa facilitar la disciplina per poder gaudir d�aquesta activitat tan profundament enriquidora al llarg de tota la seva vida.

Segons la darrera enquesta de la Federaci� de Gremis d�Editors d�Espanya, els �ndexs de lectura baixen a partir del comen�ament de l�adolesc�ncia. Aix� implica que si ja arriben amb pocs h�bits lectors a la Secund�ria, la des�dia i el desinter�s acabaran d�agreujar la situaci�.

Per superar aquesta situaci� hem d�acostumar als nens des de petits llegint amb ells, ja que el desig de llegir nom�s es contagia per imitaci� de l�adult i per seducci� del text. M�s endavant s�hauran de canviar les estrat�gies perqu� els adolescents comen�aran a sentir la necessitat de trobar en els llibres reflex de la seva realitat. En aquesta nova etapa l�entorn esdevindr� fonamental per a que obrin els ulls a la imaginaci�, i el di�leg es convertir� en la manera de canalitzar i compartir les experi�ncies lectores.

4) El document de bases presentat per la Generalitat ha generat gran pol�mica en l'�mbit de l'educaci� i ha provocat la convocat�ria d'una vaga pel proper 14 de febrer. Quina opini� et mereix a tu com a docent?

Amb els resultats dels darrers informes era inevitable que el departament d�Educaci� de la Generalitat propos�s mesures per rectificar aquesta tend�ncia a la baixa. Com ja ens constatava en Joan Brunet �Sense una base educativa de qualitat no �s possible bastir un pa�s modern�. En aquest sentit els canvis s�han de fer millorar, de forma consensuada i planificant els temps. La vaga, en aquest cas, no �s el mitj� m�s adequat per posar un dels pilars de la nostre societat, l�educaci�, en el lloc que tots necessitem.