Publicacions d'Amics del País

Entrevista amb Ricard Ruiz de Querol

Entrevista a Ricard Ruiz de Querol, vicepresident del Cercle per al Coneixement – Barcelona Breakfast i Director de Societat de la Informació i Secretari del Consell de Catalunya de Telefónica. Arrel de la presentació de Telefónica el proppassat 11 de desembre del seu Informe sobre Societat de la Informació 2007, en parlem amb en Ricard sobre els aspectes més rellevants.

1) Telefónica va presentar l'11 de desembre el seu Informe sobre Societat de la Informació 2007. Quins són els missatges fonamentals d'aquest informe?

Hi ha massa com per resumir-los en poques línies. Potser el més important sigui el desplegament que es produirà a partir de 2007-08 de noves infraestructures de banda ampla i l'oferta sobre la mateixa de nous serveis. Això inclou tant accessos en fibra fins al calderer com l'oferta d'accessos mòbils a Internet a velocitats de megabits per segon, comparables a l'ADSL fix actual. Telefónica té previst invertir més de 9.000 milions d'euros a Espanya en el període 2007 a 2010, i la meitat d'aquesta inversió es dedicarà a noves xarxes. Avui tenim 10 Mbit/s disponibles en més de la meitat dels accessos, i arribarem al 80% de les línies al 2010. En aquest any, hi haurà 30 Mbit/s accessibles en el 40% dels accessos i 100 Mbit/s en el 25% d’ells.

Però aquest gran salt que es produirà en les infraestructures ha d'anar acompanyat d'un salt similar en l'ús dels serveis; precisament el punt en què, segons reflecteix l'Informe, Espanya no presenta dades tan positives. L'èmfasi ha de posar-se ara en crear una cultura d'ús profitós de les xarxes.

2) Darrerament es sent a parlar molt del “mobile 2.0”. Com es troba en l’actualitat el procès de fer arribar la web als mòbils? Quins són els obstacles tecnològics amb els que es topa?

L'accés en banda ampla a Internet està evolucionant de forma molt més ràpida de la que ho va fer en el seu moment l'accés per ADSL. El nombre de dispositius preparats per a banda ampla mòbil UMTS supera al d'accessos de banda ampla fixa, per la qual cosa aquest servei té un gran potencial de desenvolupament.

Des del punt de vista de les infraestructures, la banda ampla mòbil està ja disponible com a mínim en totes les poblacions de més de 15.000 habitants mitjançant tecnologia UMTS i en totes les poblacions de més de 20.000 habitants amb tecnologia HSDPA, almenys a través de la xarxa mòbil de Telefónica.

El que queda ara, i s'està avançant molt ràpidament, és adaptar les interfícies i els continguts a les característiques del terminal mòbil, que segurament seran més similars a les de la Web 2.0 que a les de l'Internet convencional.

3) Quan es parla de la recerca del tercer dispositiu, és a dir, d’un terminal multifunció que estaria a mig camí entre el telèfon mòbil i l’ordinador portàtil, significa que estem a les portes de tenir en un futur proper un terminal mòbil que pugui realitzar totes les funcions que presta un ordinador personal? És a dir, podrem arribar a prescindir de tenir dos o més aparells i utilitzar-ne només un?

El mes segur és que podrem fer-ho, utilitzar un únic terminal, però és poc probable que ho vulguem. Crec que tindrem una varietat de terminals, molts d'ells multifuncionals, però amb variants adaptades als distints tipus d'ús. Per a un usuari en mobilitat, un terminal multifuncional segurament pot oferir la comunicació bàsica i el correu electrònic, com també servirà per a consultes i aplicacions transaccionals senzilles. Tanmateix, quan un seu a treballar en una taula, encara que no sigui la seva, el terminal multifuncional potser s'acosta més a un ordinador amb una connexió WiFi o HSDPA.

4) En relació amb la mitjana europea, Espanya es perfila com un dels països que menys teletreball tenen. Creu que té a veure amb la insuficient aplicació de les TIC a les empreses o estaria més relacionat amb factors culturals?

D'entrada, crec que hauríem d'acostumar-nos a considerar que l'ús (o no ús) d'Internet i de les TIC és un tret important de la cultura, entesa en el sentit sociològic de cultura, i no com allò que s'ha oposat a incultura.

Dit això, les dades de l'última onada EGM de 2007 ens mostren una estadística significativa sobre aquesta qüestió. D'entre els consultats que han utilitzat recentment Internet, al voltant del 80% responen que ho han fet des de casa, i només al voltant del 25% des del treball. Si aquests usuaris no estaven teletreballant quan es connectaven a Internet, la conclusió seria que la cultura d'ús individual o familiar d'Internet és major que la professional o empresarial. Una dada, en tot cas, a tenir en compte. Sobretot si es considera que pràcticament totes les empreses de més de deu empleats tenen una connexió de banda ampla.

5) Quines millores ha tingut, en trets generals, l’Administració Pública en la implementació de les TIC respecte l’any passat?

Hi ha moltes, però crec que la més significativa és la preparació de les Administracions, que ja s'ha iniciat, per assegurar el dret, recollit en la Llei 11/2007, de tots els ciutadans de dirigir-se a les Administracions pel canal que prefereixin, incloent la relació electrònica. Aquest dret, especialment si els ciutadans l'exerceixen, ha de provocar canvis dràstics en les formes d'actuar de les Administracions, incloent els seus back-offices.

6) Deixant de banda l'Informe de Telefónica, al Cercle per al Coneixement - Barcelona Breakfast s'està pensant impulsar un nou "àmbit TIC". Quina n'és la motivació?

La motivació general és ajudar a que es creï la consciència de que hauríem d'avançar més ràpidament en la cultura d'ús de les TIC i la construcció de la societat del coneixement.

Una qüestió concreta a abordar immediatament seria la consideració de l'impacte del desplegament, que ja s'inicia, de les noves xarxes fixes de fibra òptica i l’accés mòbil en banda ampla. Les tecnologies necessàries per aquestes noves xarxes estan ja disponibles, però les polítiques encara no són aplicables, ni en la regulació de l'oferta ni com a incentiu de la demanda.

El context té certes analogies amb la situació que va produir fa deu anys davant la perspectiva del desplegament de les xarxes de cable. Fóra important que aquesta vegada la societat civil, i dins d'ella el CxC-BB, tingui un paper actiu i visible en el debat sobre aquestes qüestions i contribueixi a que s'enfoquin de la manera més efectiva possible.

X

Subscriu-te al butlletí

Tota l'actualitat d'Amics del País al teu correu. Subscriure-m'hi ara
Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.  
Política de cookies +