Publicacions d'Amics del Pa�s

�s possible l�aprenentatge a trav�s de la virtualitat?

Gemma Segura Virella
Articles
Data: 22/04/2005
27828 lectures

L'autora ens proposa una reflexi� sobre l'educaci� `virtual�. Fins a quin es pot dur a terme un proc�s d'educaci�, i no nom�s una formaci� instrumental, a trav�s dels mitjans no-presencials?

En els darrers anys l'educaci� virtual ha passat de ser considerada una modalitat de "segona classe" a ser molt valorada per tots els sistemes i nivells educatius. Amb tot, hi ha qui pensa que l'educaci� virtual nom�s es pot considerar formaci�, �s a dir, proc�s instruccional, no educatiu, fonamentant-se en la caracter�stica que defineix la no presencialitat: l'abs�ncia de pres�ncia; tot defensant la impossibilitat d'educar, de socialitzar o de transmetre percepcions comunit�ries.

L'educaci�, com l'aprenentatge, no ha estat mai una tasca f�cil. Des que naixem i ens relacionem estem sempre exposats a processos formatius i d'aprenentatge perqu� l'educaci� forma part especial dels nostres mecanismes d'identificaci�, transmissi� i perviv�ncia humana.

La gran difer�ncia entre la formaci� presencial i la virtual ve donada per una asincronia d'espai i temps: un canvi de mitj�. Actualment, moltes universitats i centres d'ensenyament superior del nostre pa�s �veient les potencialitats de la virtualitat� han comen�at a oferir programes virtuals, sense renunciar al model tradicional. A nivell mundial, durant el 2004 s'ha registrat un augment dels centres formatius que ofereixen cursos virtuals de formaci� professional superior. Institucions com la Universitat de Phoenix i la Concord Law School en s�n exemples. Entre les caracter�stiques d'aquestes ofertes destaquen la simplicitat, la comoditat i els baixos costos, fets que afavoreixen un consum m�s elevat per part d'un major nombre de persones.

Aix�, doncs, podem educar en la virtualitat? La realitat ens mostra que s�, si partim de la concepci� de l'educaci� com a experi�ncia humana i de maduraci� personal.

El model virtual es basa en alguns pilars: flexibilitat i adaptaci� a les necessitats personals i professionals de cada persona, cooperaci�, personalitzaci� i interactivitat. Alhora, ofereix m�s capacitats de continguts, de nous instruments i de recursos, acc�s a tot tipus d'informaci�, nous canals de comunicaci�, nous escenaris educatius, nous m�todes pedag�gics i nous rols docents.

De fet, l'espai de formaci� virtual gira al voltant d'alguns eixos, que alhora s�n contraposats a l'educaci� presencial: l'accessibilitat, en tant que no existeixen barreres f�siques; el model d'aprenentatge, on les estrat�gies s�n radicalment diferents; els models de doc�ncia, perqu� aquests passen a ser m�s facilitadors que instructors; l'interculturalisme, perqu� �s sensible a les possibilitats de relacionar cultures diferents, tot i les difer�ncies ling��stiques.

Existeixen, tamb�, factors de canvi en la cultura universit�ria, em refereixo a: les TIC, l'acc�s generalitzat d'estudiants, la necessitat d'una formaci� a mida, la major exig�ncia de qualitat i flexibilitat, la descentralitzaci� de la gesti� universit�ria, les investigacions multidisciplinars i grupals, m�s intercanvis amb Europa i m�s compet�ncia.

Aix� fa que la formaci� virtual hagi d'estar m�s centrada en la persona i en el seu proc�s formatiu, sobretot si tenim en compte el perfil dels estudiants que segueixen aquest model: persones m�s grans de 25-30 anys, amb treball estable i que disposen de poc temps per accedir a programes r�gids d'horaris, persones que necessiten un sistema que s'adapti a elles i no elles al sistema.

Aquests avantatges haurien d'incrementar-se amb la construcci� de l'Espai Europeu d'Educaci� Superior (EEES), que intenta col�locar l'estudiant en el centre del proc�s educatiu, basat en la formaci� integral de l'estudiant i compatible amb els sistemes universitaris del nostre entorn. El nou model hauria de passar d'un paradigma centrat en un professor que transmet coneixements a un que gira al voltant d'all� que l'estudiant ha de saber i les compet�ncies i les habilitats que ha d'adquirir.

Malgrat tot aix�, penso que existeix una bona quantitat de persones que estarien molt interessades en rebre una formaci� personalitzada i a mida, que els permet�s avan�ar en la seva carrera professional, per� que no disposen de l'experi�ncia, del temps o dels recursos econ�mics que demana poder accedir a programes MBA. Ara b�, la gran majoria d'universitats de tot el m�n segueixen oferint aquest tipus de formaci� en r�gim presencial i en localitzacions inc�modes i/o centralitzades. Un sistema educatiu ideal hauria de tenir en compte la situaci� concreta de cada estudiant per ajudar-lo a treure el m�xim profit de les seves possibilitats, per� malauradament les nostres administracions i el nostre sistema p�blic �el privat ho est� intentant� no aborda aquest tema com caldria.

Imaginem-nos un model d'aprenentatge assistit per ordinador en el marc del nostre sistema p�blic d'educaci�, per� amb un objectiu for�a diferent. Els estudiants trobarien a les escoles sales d'ordinadors amb classes virtuals, passarien una part molt important del seu temps lectiu fent treball virtual i el centre educatiu podria ensenyar m�sica, teatre, gimn�stica... El cos docent faria tasques d'orientaci� i suport i ajudaria cada estudiant a desenvolupar i acomplir un pla d'aprenentatge personalitzat. Aquests orientadors tindrien, aix�, m�s temps per dedicar-lo a treballar amb cada estudiant de forma individual. Estic conven�uda que aquest nou model oferiria una bona aplicaci� en els estudiants m�s reticents al model d'educaci� actual, alhora que oferiria una alternativa als estudiants amb m�s motivaci�. Tothom hi sortiria guanyant.