Publicacions d'Amics del Pa�s

�TICA I UNIVERSITAT

Joaquim Coello
Resum d'activitats
Data: 06/11/2013
3712 lectures

Joaquim Coello, enginyer i expresident del Consell Social de la UB.

"L�efici�ncia d�un sistema p�blic determina l��tica del mateix i �s per aix� que l�efic�cia de l�organitzaci� universit�ria ha de ser analitzat i demandat des de l��ptica del rendiment de comptes".

La universitat �s l�instrument m�s �til que la societat t� per donar acc�s a la cultura en sentit ampli a una part de la ciutadania que amb un nivell i capacitat b�siques pot seguir una formaci� que possiblement no est� a l�abast de tots. No es pot pretendre que tot l�ensenyament ulterior al secundari es faci a la Universitat sin� es vol perjudicar i banalitzar un instrument que per ser �til requereix una certa selectivitat i exclusivitat. La major contribuci� de la doc�ncia universit�ria no �s l�acc�s a la informaci� sin� a l�aprenentatge de pensar, de raonar, de jutjar, de sintetitzar, de diagnosticar, en definitiva d�aprendre a aprendre. Les eines per aquest fi poden ser la ci�ncia, el dret, l�economia, la tecnologia per� l�objectiu requereix com a instrument mat�ries b�siques i gen�riques m�s que espec�fiques. �s per aix� que la qualitat de l�ensenyament i la transmissi� del coneixement del professor a l�alumne t� una transcend�ncia determinant perqu� el que es transmet no �s m�s que la mat�ria prima sobre el que es transfereix l�aprenentatge de l��s de la racionalitat. �s aquest el que permet la independ�ncia i en definitiva la llibertat de les persones i per tant la seva felicitat. �s cert per� que la Universitat �s tamb� la que genera professionals en molts �mbits i disciplines per� tenint aix� una import�ncia gran no �s el major benefici que la Universitat aporta a la societat.

Per comen�ar, l��tica a la Universitat hauria de permetre que totes les persones amb independ�ncia de la seva renda, del seu origen, de la seva llengua, de la seva cultura o de la seva ideologia o religi� tinguin acc�s a la Universitat. La selecci� hauria d�estar basada exclusivament en la voluntat i la intel�lig�ncia, �s a dir en la capacitat de l�alumne. Aix� en un sistema universitari p�blic �s te�ricament m�s factible que en un de privat perqu� en el primer les taxes universit�ries poden ser clarament deficit�ries i per tant finan�ades majorit�riament via impostos; per� nom�s te�ricament perqu� les despeses d�allotjament, transport, etc. s�n en molts casos les que fan que un estudiant pugui cursar o no una carrera. L�etern debat est�, a cost constant del sistema, on es posa el preu de la matr�cula d�un alumne no becat, �s a dir de renda alta i rendiment acad�mic mig o baix en relaci� al volum de beques atorgades a estudiants amb rendes baixes i alt rendiment acad�mic. �s aquest equilibri el que determina la "just�cia" del sistema i en definitiva la seva equitat.

La segona q�esti� rellevant a la Universitat des de la visi� �tica d�aquesta es deriva de la seva organitzaci�, que s�estructuri per aconseguir el m�xim de projecci� i impacte social en doc�ncia i d�impacte cient�fic i econ�mic en recerca i innovaci�. L�efici�ncia d�un sistema p�blic determina l��tica del mateix perqu� malbaratar recursos que s�n de tots en ra� a interessos particulars o de grup suposa una certa dosi de patrocini. �s per aix� que l�efic�cia de l�organitzaci� universit�ria i el comportament diligent dels docents ha de ser analitzat i demandat des de l��ptica del rendiment i no del diletantisme o l'inter�s personal.

Hi ha un perill a tota organitzaci� des de l�empresarial, que t� com objectiu basic i principal el benefici econ�mic, fins a aquelles, en general amb estructura de Fundaci� sense �nim de lucre, que tenen com a objectiu b�sic el b� social, cultural, etc. El perill �s l�endog�mia de la pr�pia organitzaci� en la que els seus membres poden mirar m�s per el seu benefici personal o de grup que per als objectius estructurals o fundacionals de l�empresa o la fundaci�. Per evitar que les decisions es prenguin m�s en clau interna que de missi� de l�organitzaci� cal que hi hagi una retiment de comptes a la c�pula directiva de la instituci� i d�aquesta als accionistes en el cas de l�empresa o als patrons en el cas de la Fundaci�. S�n aquests els que han de retre comptes a la societat en el cas d�una organitzaci� sense �nim de lucre perqu� la responsabilitat dels accionistes s�acaba en ells mateixos si es compleixen las lleis.

Aix� posa un repte a l�estructura de l�organitzaci� per� en el cas de la Universitat planteja la necessitat de fer compatible la necess�ria autonomia, llibertat de c�tedra, amb el retiment de comptes, �s a dir amb la justificaci� verificable de l��s donat i el resultat obtingut del finan�ament p�blic rebut.

Els debats sobre la governan�a i el finan�ament de la universitat s�n inacabables i complexes, els arguments a favor i en contra de determinades posicions s�n en molts casos s�lids i fonamentals per� mai concloents perqu� no es resolen desde la simple racionalitat sin� sovint amb components de defensa de la tradici�, de por al canvi, de defensa d�interessos parroquials en perjudici dels interessos generals... La paradoxa de la situaci� est� en la quasi unanimitat en la diagnosi del problema: manca d�efici�ncia del sistema, amb la resist�ncia al canvi que per ser efica� ha de venir m�s imposat des de fora que generat des dintre de la instituci�. �s aquesta una constataci� derivada de l�experi�ncia.

�s per aix� que el canvi s�hauria de basar m�s en copiar models, que en geografies i entorns similars al nostre pa�s produeixen resultats millors, que en inventar nous sistemes de resultats incerts. Qualsevol d�aquests models pot ser millor que l�actual si s'adopta tenint en compte les especificitats de la nostra societat i la caracter�stiques que parcialment poden ser singulars a la nostra Universitat.

No hi ha un model �nic ni cap �s absolutament millor que els altres per� �s cert que en aquesta valoraci� relativa uns s�n m�s �tils que d�altres i �s aix� el que haur� de portar a una selecci� del que s�ha descrit com model de fundaci�, model que comparteixen en major o menor mesura les universitats millors del nostre entorn.

�s a la Universitat per definici� a on s�acumula el coneixement i en gran manera el que pot ser el ferment de la nostra societat. �s una obligaci� de l�Administraci� en el cas de la Universitat p�blica fer que aquest actiu tingui el rendiment m�xim i l�impacte social que �s leg�tim esperar a partir dels recursos p�blics mobilitzats i de l�esfor� moltes vegades no degudament remunerat de la comunitat docent universit�ria.