Publicacions d'Amics del País

La necessitat de regeneració de la vida política

Posicionament del Cercle sobre la necessitat actual de regenerar la vida política, per tal de facilitar la governabilitat del país i recuperar a la vegada la confiança de la ciutadania. Aquests són els elements bàsics de la democràcia representativa, que ha demostrat ésser el millor sistema pel govern dels col·lectius humans.

El proper 18 de juny els catalans, exercint el dret democràtic de votar, ens posicionarem sobre la proposta d’estatut; posteriorment, probablement abans de finalitzar l’any, tornarem a les urnes per elegir els diputats del Parlament de Catalunya i poc temps després escollirem els governs locals.

Així doncs, en el propers mesos, els ciutadans ens manifestarem en relació a una norma bàsica de convivència i elegirem els representants que actuaran en el nostre nom en el marc d'una democràcia representativa.

La relació política entesa des d’aquesta perspectiva és una relació de confiança, com la que es té amb el metge o advocat – de res serveix disposar dels millors, si no hi confiem-.

Aquesta relació de confiança es fonamenta en la cessió temporal d’una part de la llibertat de cadascú de nosaltres en favor d’una persona o grup, però tenint present que cap partit és propietari dels vots, ja que en cada procés electoral els electors atorguen la sobirania al parlament per una sola legislatura, ni cap partit és propietari de cap institució, ja que l'interès d’aquesta ha de prevaldre per sobre dels de l'organització partidària.

És un fet constatat la baixa consideració que té la ciutadania de l’activitat política, que posa en evidència que s’ha trencat la relació de confiança, que comporta tant una elevada abstenció, que no és res més que un vot de càstig, o de rebuig a les opcions, com un vot inercial sense analitzar programes ni propostes.

Essent la confiança pedra angular de la democràcia representativa, cal preguntar-se per què s’ha trencat. Les raons bàsiques es fonamenten en tres elements: l'incompliment dels compromisos electorals; el fenomen de la corrupció; i la falta de visió estratègica, de projecte i de lideratge per impulsar un projecte col·lectiu.

* * *

L'incompliment dels compromisos electorals és el trencament del contracte electoral, de naturalesa política, pel qual el polític l’hi fou cedida part de la llibertat individual a canvi de fer unes coses en un temps determinat, assumint que de vegades, per raons superiors e impredictibles de tipus econòmic, jurídic o polític, els objectius no són assumibles.

Si aquest fos el cas, cal que els polítics expliquin a la ciutadania el perquè no ha estat possible o perquè s’ha tingut de buscar el punt d’equilibri amb altres coses, ajudant així a fer pedagogia respecte de l’administració dels béns i drets col·lectius, fugint sempre de tractar als ciutadans com a menors d’edat, no rendint comptes del perquè dels incompliments dels compromisos adquirits.

Sols amb honestedat, i voluntat de compliment dels contractes polític entre ciutadà/elector, polític/elegit, es pot assumir el lideratge requerit, un lideratge emparat amb un conjunt de principis que s’han d’assumir amb:

- Acceptació del Risc per anticipar-se al futur formulant un projecte estratègic, la qual cosa requereix voluntat de definir un model de país, o de ciutat.

- Voluntat pedagògica: Explicar el que es vol fer, perquè es vol fer, i si pertoca, perquè no s’han pogut assolir els objectius establerts.

- Sumar esforços per aconseguir, que els ciutadans i els equips de govern comparteixin el projecte estratègic i que representi una aspiració col·lectiva.

- Honestedat, basada en regles clares i iguals per a tothom, entenent que la corrupció política és l’arbitrarietat.

- Sinceritat, i proximitat. Cal creure’s el que un diu, i ésser proper en el debat, sabedors que en les distàncies curtes és “on hom se la juga”.

- Professionalitat. Configurar un equip de bons professionals. El líder assumeix la visió estratègica, l’equip el dia a dia, tots compartint i creient en el projecte.

- Capacitat d’autocrítica. El que obliga que existeixi una oposició i ser coneixedors de que en governs de coalició no és pot funcionar com a regnes de Taifa. El projecte ha de ser congruent i compartit.

- Austeritat, no com a renúncia, sinó com a valor en si mateix.

- Voluntat de rendir comptes, per valorar la capacitat de gestió (eficàcia versus eficiència).

- Equilibri entre impulsar el progrés i la cohesió social. Sabedors de que el progrés sense cohesió social és insostenible, però cohesió social sense progrés també.

És un fet que la vida política, i el politics, no han interioritzat plenament els principis anteriors. És en aquest context on cal reclamar un procés de regeneració democràtica, basada en els següents principis:

1. Modificar el sistema electoral i acabar amb les llistes tancades i bloquejades o anar a un sistema majoritari per districtes. En definitiva, cal buscar un sistema que vinculi molt més l’electe amb els electors, alliberant-lo de les maquinàries dels partits.

2. Identificar mecanismes perquè el debat de les liquidacions dels pressupostos sigui rellevant, esdevenint un dels elements cabdal d’avaluació de les iniciatives i orientador quant a la bona o mala gestió dels seus representants.

3. Professionalitzar més l’administració. No pot ser que quan hi hagi un canvi de govern hi hagi el ball d’alts càrrecs que canvien. Els alts funcionaris han de ser molt bons professionals a l'estil dels de l’ENARC francesa.

4. Facilitar tant l’entrada com la sortida a la vida política. Especialment donant cobertura a la sortida amb ‘l’atur laboral’, a l'igual que la resta de ciutadans.

5. Revisar els mecanismes d’imposició de penes en els processos penals, aplicant plenament el codi, i no solament la inhabilitació per elegir i ser elegit.

6. Revisar les competències locals, en especial les urbanístiques, el procediment de contractació, els procediments d’urgència, el problema no resolt del finançament dels partits polítics.

És hora de regenerar la vida política, per facilitar la governabilitat del país i recuperar a la vegada la confiança de la ciutadania, base de la democràcia representativa, que ha demostrat ésser el sistema millor pel govern dels col·lectius humans.

Antoni Farrés

Membre de la Junta del Cercle per el Coneixement

Juny 2006

X

Subscriu-te al butlletí

Tota l'actualitat d'Amics del País al teu correu. Subscriure-m'hi ara
Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.  
Política de cookies +