Publicacions d'Amics del País

La política condiciona el desenvolupament de l´Economia del Coneixement

Reflexió sobre la necessitat que el nou govern que es formi en les pròximes eleccions tingui com a objectiu possibilitar que Catalunya lideri el desenvolupament de l'economia del coneixement en la euro regió mediterrànea, tenint la vista posada a 10 o 15 anys i capaç d'afrontar actuacions a curt termini per preservar el present i polítiques a llarg per garantitzar el futur.

Amb la visita del darrer dijous dia 22 del president Maragall a la Moncloa, s'oficialitzà l'inici del procés de tancament d'un període de govern a Catalunya, no exent de sobresalts, tensions, sorolls de fons i ple d'incerteses, que més enllà de l'Estatut, ha impedit afrontar les polítiques que condicionen i determinen el futur. Sent cert que la tasca del Conseller Castells ha sigut eficient i digna d'elogi considerant les problemàtiques i limitacions existents, al igual que les actuacions del Conseller Nadal que han permès desbloquejar obres de gran importància, i les del Conseller Huguet, relatives a la internacionalització; també s'ha de reconèixer que Catalunya no ha abordat aquells projectes que permeten afrontar el futur, d'acord als reptes que exigeix l'economia del coneixement, garantitzar la competitivitat del teixit empresarial, generar els excedents requerits per les prestacions socials i garantitzar la qualitat de vida i el futur dels ciutadans.

Les societats més avançades s'enfronten des del principi del mil•leni als desafiaments de la societat i l'economia del coneixement, la qual cosa comporta que els models de desenvolupament econòmic estiguin en un profund procés de transformació, els processos de localització s'accelerin, els temps d'aportació de valor dels productes es redueixin, creixin les incerteses i la competència asimètrica. Una transició de la societat industrial tradicional vers una més desenvolupada, que ha de crear valor afegit a través de la creativitat, la innovació i la comunicació. Un perfil de societat que ha de ser capaç de dinamitzar l'economia, de repensar el territori, de generar noves formes d'organitzar-se per dur a terme les activitats professionals, les relacions socials i un nou estil de vida més plural. Un procés possible pel teixit social i econòmic del país, sempre que es generin les condicions requerides i es prioritzin les polítiques que crean confiança i eliminen l'incertesa.

Assumir els desafiaments de la Societat del Coneixement obliga a adaptar-se a un entorn altament competitiu i canviant, amb un excès d'informació assimilable que dificulta discernir entre veracitat i falsedat, el que exigeix disposar d'una ciutadania altament formada, tant en les actituds com en les aptituds que permeten seguir aprenent al llarg de tota la vida; ajustar els elements productius als nous models organitzacionals en xarxa, cooperant per a competir, assolint la capacitat d'accés als mercats globals amb productes d'alt valor i amb capacitat d'ubicar el procés productiu en les localitzacions més òptimes; polítiques decidides de R+D+i que facilitin tant el desenvolupament científic i tecnològic com la seva ràpida inclusió en el sistema productiu per convertir el "saber en PIB"; i l'establiment de polítiques que permetin garantitzar qualitat de vida i el benestar dels ciutadans en un context d'alta interrelació social i de greus fractures nord sud, i tensions est oest.

Educació i desenvolupament social; foment de la investigació i de la innovació en ciència, tecnologia i diseny efectuada simbiòticament amb les empreses; ajustos i transformació del model productiu i suport decidit a sectors emergents, és un trinomi que ha d'abordar-se sense dil•lació, per no perdre capacitat de progrés i qualitat de vida dels ciutadans. Unes actuacions que no poden oblidar la necessària mobilitat de persones i béns, a l'igual que les polítiques encaminades a garantitzar els recursos hídrics i energètics. I és precisament en aquests camps essencials pel desenvolupament de la societat del coneixement on les polítiques empreses en els darrers temps han sigut més aviat escasses.

Des d'aquesta perspectiva s'aborden les pròximes eleccions que han de configurar el govern que desplegarà el nou estatut, i haurà de recuperar, sense més dil•lació, el temps perdut. Unes eleccions que haurien de conduir-nos a un govern cohesionat, que entengui que assumeix un contracte amb la ciutadania a la que haurà de rendir comptes del que faci o deixi de fer. És necessari un govern fort amb la vista posada en 10 o 15 anys, capaç d'afrontar actuacions a curt termini per preservar el present i polítiques a llarg per a garantitzar el futur. Que apliqui el programa que han presentat davant la ciutadania, un programa clarament arrelat en el futur i en els reptes del segle XXI. El nou govern hauria de treballar amb un sol criteri i cultura, aplicant el programa complert que acceptaren amb el seu vot de forma majoritària els ciutadans, fugint de programes construits post eleccions amb l'estricta finalitat d'assolir el poder. Un programa de govern dirigit amb decisió i que hauria de tenir com a objectiu possibilitar que Catalunya lideri el desenvolupament de l'economia del coneixement en la euro regió mediterrànea.

Antoni Garrell i Guiu

Antoni Garrell y Guiu

26.6.2006

www.cperc.net

X

Subscriu-te al butlletí

Tota l'actualitat d'Amics del País al teu correu. Subscriure-m'hi ara
Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.  
Política de cookies +