Publicacions d'Amics del País

Ressenya de l´acte amb Artur Mas

Ressenya de la reunió de treball amb Artur Mas, la primera de les tres trobades amb líders polítics organitzades conjuntament entre el Cercle per al Coneixement i el Barcelona Breakfast.

El passat 18 d'octubre vàrem tenir la primera trobada amb format de reunió de treball amb Artur Mas, el candidat de CiU a la presidència de la Generalitat. Després de la introducció realitzada pel President del Cercle, Antoni Garrell, basada en un document que recull el posicionament del Cercle i del Barcelona Breakfast i que podeu trobar com a informació relacionada, Artur Mas va començar la seva ponència parlant sobre la necessitat de que l'Administració de la Generalitat es converteixi en un motor d'arrossegament des del punt de vista de la societat del coneixement i ús de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació. Ens comunicà que una de les seves propostes en cas d'arribar al Govern seria fer un esforç molt important en l'àmbit de la universitat en el tema dels postgraus, per tal de convertir Catalunya en capital europea universitària, que implica introduir bons programes, bons professors nacionals i estrangers i la introducció de l'anglès com a tercer idioma. Respecte al tema de les infraestructures, el candidat de CiU es mostrà més aviat contrari a que fos la Generalitat la que fes la inversió en xarxes de telecomunicacions, ja que creu que ha de ser la iniciativa privada qui s'encarregui, amb excepció d'aquells casos on no hi hagi suficient massa crítica de demanda. També ens parlà de que s'ha de recuperar el projecte de convertir la B-30 en el gran eix de la societat del coneixement a Catalunya, així com impulsar el quart cinturó.

El debat amb els socis del Cercle per al Coneixement i el Barcelona Breakfast donà lloc a les següents preguntes:

Així com amb les Olimpiades del 92 Catalunya experimentà un augment del turisme i es convertí en un element d'atracció d'empreses i inversió estrangera, no he vist al programa de les eleccions cap pla d'acció ni política agressiva encaminada a atraure empreses estrangeres.

Artur Mas: El que no podem pretendre és que a Catalunya les coses les fem a través de grans esdeveniments. El que plantejem des de CiU és declarar la propera dècada de Catalunya com la dècada del coneixement, i llançar una imatge de marca en funció d’això. De la mateixa forma que fa uns anys es va llançar el missatge de “som sis milions”, ara ens toca transmetre un nou missatge que volem que vagi en la línea de l’economia del coneixement. En aquest sentit pretenem orientar les inversions, actituds, operacions i decisions que afectin el camp de l’empresa, universitat, centres de recerca, centres de transferència tecnològica, infraestructures.

Podria haver-hi un pacte administració-universitat-centres de recerca que no depengués del color polític?

Artur Mas: Es pot intentar, jo per exemple tinc clar que en matèria d’infraestructures és totalment necessari, ja que no podem permetre que cada cop que hi ha un canvi de govern es paralitzin els projectes de l’anterior. Per posar un exemple, l’autoritat del transport metropolità pactà un pla d’inversions en matèria de metro i ferrocarril en la última legislatura de Jordi Pujol, que preveia la construcció de la línea 12 del metro, que havia de comunicar el Baix Llobregat amb el cor de la línea 9 de Barcelona. Aquesta inversió estava programada al Pla d’Infraestructures del transport, votada entre el Govern de la Generalitat de CiU i tots els ajuntaments de l’Autoritat del Transport Metropolità, el 90% dels quals eren socialistes. Malgrat això, amb l’arribada al Govern del tripartit, el projecte de la Línea 12 va quedar paralitzat.

Per tant, és clar que es pot intentar, però depèn de la voluntat de compromís de les diferents forces polítiques. Nosaltres creiem que el que necessita Catalunya ara és un govern que tingui un calendari per endavant i impulsi projectes que després no tinguin marxa enrere.

Després de veure el vostre programa, he trobat a faltar coses com impulsar la generació o aproximació a noves patents, marques o tecnologies. El sector tecnològic es caracteritza per ser un entorn molt canviant. Existeixen diferents models tecnològics i econòmics: des del que entenem com a programari lliure basat en serveis, programari comercial basat en un model més senzill, programari en xarxa... Basar la innovació amb un únic model pot ser arriscat. A Catalunya estem en unes 60 o 62 patents per milió d’habitants per any, molt lluny de la mitjana europea. El que gastem en recerca (1,44% del PIB) només ens produeix 60 patents per milió d’habitants anualment. El que necessitem és més recerca aplicada, més patents, protecció de la propietat intel·lectual, neutralitat tecnològica, innovació en totes les tres línees.

Artur Mas: El programa és l’eix central de la nostra actuació, però que alguna cosa no consti al programa, no significa que no s’hi pugui incorporar. De totes formes, nosaltres considerem que l’Administració ha de resoldre coses pròpies com les infraestructures, el món universitari, la Catalunya trilingüe, mentre que la innovació aplicada correspon al món empresarial. És clar que la Generalitat pot ajudar en algun d’aquests eixos, ajudant financera o impositivament, però no podem substituir la iniciativa de la gent. S’ha de veure què pot donar el país de sí, de forma que tothom assumeixi la seva quota de responsabilitat.

A la darrera legislatura de CiU no es va fer gaire incidència en el tema de tecnologies de la informació. Voldria saber si en el seu programa actual teniu alguna directriu consistent amb aquest aspecte. Per exemple, el transport metropolità de Barcelona necessita un fort impuls a nivell tecnològic, ja que està molt ben equipat a niviell d’infraestructures de vehicles però li falta infraestructura TIC.

Artur Mas: En els propers anys, gràcies a l’Estatut, està previst integrar la xarxa de rodalies i regionals de Renfe. El model a seguir des d’un punt de vista de qualitat és Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, i malgrat sabem que Renfe no està al mateix nivell, volem aconseguir que l’empresa ferroviària per excel·lència sigui un FGC ampliat. Respecte al tema de la incidència en les tecnologies de la informació, a la última legislatura del govern de CiU ens vam començar a moure en aquest sentit, però potser va ser massa tard, amb totes les complicacions que comporta iniciar polítiques noves i fins i tot de reforma de la pròpia Administració. Intentarem que la futura Generalitat sigui un motor per ella mateixa del que han de ser les tecnologies de la informació i de la comunicació, i per tant, en part, del que és la Societat del Coneixement. Això ho podem fer ja que tenim competències molt importants en l’àmbit sanitari, educatiu o del transport públic.

Des del punt de vista privat, a Catalunya no tenim indústria TIC, empreses de software o altres que generin valor en aquest sentit. Nosaltres, des de la perspectiva interna entenem que hem de transferir aquest coneixement a altres sectors i que certes tasques les hem de realitzar conjuntament amb l’Administració. El problema és que no tenim un interlocutor directe ja que no hi ha una única finestra i com a petites empreses no tenim el pes suficient. Com podem plantejar a l’administració una relació de partnership públic-privat?

Artur Mas: Respecte a l'organització de la Generalitat, ens hauran d'ajudar una mica. Desconeixent com funciona aquesta interlocució, podem pensar erròneament que sí va bé. Per tant, són vostès qui ens han de dir on creuen que nosaltres hem de posar l'organisme que sigui l'interlocutor habitual del seu sector. Ens estem plantejant de tornar a fer un departament que sigui Innovació, Universitat i Recerca i pugui fer polítiques industrials, així com potser també un que sigui Societat de la Informació.

Moltes empreses, sobretot del món tèxtil, perfectament equipades amb tecnologia TIC, recerca i desenvolupament, han tingut que tancar per causa de la importació xina. Per tant, està molt bé parlar de les TIC però sovint les empreses catalanes no poden afrontar diferents elements que introdueix la competència exterior. Les TIC són necessàries, però crec que també s’han de valorar altres factors, com són el valor i el coratge dels emprenedors del país.

Artur Mas: A Brussel·les fem el que podem fer, però temes com aquest, de competència exterior, no els podem resoldre ni la Generalitat ni el Govern Central, sinó que és la Comissió Europea qui se n'encarrega. Els problemes que menciona són extensius també a altres sectors, i el cas és que hem d'acceptar que el món va clarament cap a l'apertura total, que pot trigar 5, 10 o 15 anys. Amb el tema de l'agricultura, per exemple, hem d'assumir que no podem viure cultivant productes que necessiten de la subvenció europea, ja que he de poder competir internacionalment sense la necessitat de la subvenció. I no tot és un problema de subvenció sinó també de legislació, i en aquest sentit Europa no té una posició única, i Catalunya hi pot fer molt poc.

Sobre el tema del disseny, si agafem els països que destaquen en els rànkings internacionals, tots tenen una política desenvolupada de promoció al disseny dins de la seva política industrial del país o de la regió. L’he sentit a parlar d’economia creativa i que hem d’apostar per la innovació a través del disseny, organització de producte i de màrketing. Tot i que són les empreses les que han de fomentar la inversió en el disseny, qui és qui pot i ha de fomentar el coneixement del disseny o del seu valor estratègic?

Artur Mas: Quan parlem d'economia creativa no parlem només d'innovació tecnològica en el camp industrial ni de recerca d'alt nivell. L'economia creativa intenta ser un segell, una marca de país i de qualitat. Fa uns anys creàrem el terme "economia productiva", que feia referència a l'economia real, de la producció de béns i serveis. Ara, com a discurs de país, ja que volem que l'economia segueixi essent productiva i competitiva, hem llançat el terme "economia creativa", que significa afegir creativitat a tots els sectors, també en el del disseny, per tal d'augmentar la nostra capacitat de competir internacionalment.

L’acte finalitzà amb la cloenda a càrrec de Ramon Palacio, i unes darreres paraules sobre les funcions que volem que duguin a terme les administracions públiques: crear el marc legislatiu estable per a que les empreses puguin innovar, predicar amb el propi exemple, i en tercer lloc, ajudar a través de la financiació de projectes, subvencions i ajudes.

X

Subscriu-te al butlletí

Tota l'actualitat d'Amics del País al teu correu. Subscriure-m'hi ara
Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.  
Política de cookies +