Publicacions d'Amics del País

Ressenya de l´Acte amb José Montilla

Ressenya de la trobada amb José Montilla del passat 23 d'octubre, la segona de les reunions organitzades conjuntament entre el Cercle per al Coneixement i el Barcelona Breakfast, encaminades a compartir idees i opinions amb els candidats a la Presidència de la Generalitat. L'Acte tingue lloc a la UPC acompanyats del Rector Dr. A. Giró

Després d'una introducció a càrrec de Xavier Marcet, President del Barcelona Breakfast, el primer ponent, Jordi Valls, Conseller d'Indústria, prengué la paraula i inicià l'acte parlant sobre el canvi productiu que està visquent la nostra societat. Un canvi que es dóna en tots els aspectes i comporta la unificació del concepte espai i temps. En aquest sentit, a les portes d'una nova realitat cada cop més palpable, el nostre model econòmic s'ha d'adaptar fent émfasi en les noves tecnologies de la informació i la comunicació, la innovació, el talent de les persones i primant les infoestructures per sobre de les infraestructures.

Abans de cedir la paraula al convidat de la trobada, el Conseller d'Economia, Antoni Castells, ens féu una breu valoració sobre els darrers tres anys: ens comentà que la inversió en R+D havia augmentat, que els ajuts a la innovació i el desenvolupament havien pujat considerablement de quantia i que s'havien impulsat Centres de Recerca importants, acompanyat d'una injecció de finançament en les universitats.

La ponència del candidat socialista a la Generalitat de Catalunya, José Montilla, començà amb l'afirmació de que el coneixement és el millor actiu del segle XXI. José Montilla situà a Catalunya com un país modern i avançat que ha d'apostar pel coneixement i la competitivitat, i ha de fomentar la innovació com a valor social. Comentà que Catalunya té un enorme potencial de futur, uns nodes territorials capdavanters, com són el Tecnocampus o el Parc Científic i Tecnològic de Lleida, una economia que funciona, amb un PIB que avança ràpid i redueix el diferencial amb el creixement conjunt de l'economia espanyola i la taxa d'atur més baixa dels darrers 30 anys. La responsabilitat que ha d'assumir el proper govern és la d'impulsar polítiques més innovadores en educació, salut i temes socials, així com fomentar la cooperació entre universitat i empresa, i donar suport a la recerca. Pel que fa al talent i a la iniciativa de les persones, és important introduir des dels primers anys de col•legi activitats i noves formes d'aprenentatge que estimulin la creativitat i iniciativa dels joves. En l'àmbit sanitari, l'ús correcte de les TIC pot ser crucial per solucionar qüestions com la teleassistència i l'accés a les històries clíniques, i respecte al funcionament de l'Administració Pública, és important que les TIC s'utilitzin per millorar la relació amb el ciutadà, oferint serveis més eficients i eliminant l'excessiva burocratització. Finalment, el darrer tema de la ponència de José Montilla anà enfocat a reduïr el problema de la bretxa digital i la connectivitat, promovent més deplegament de xarxa de fibra òptica i connectant els municipis amb més de 50 habitants. La frase que tancà el parlament del Sr. Montilla i donà pas al debat amb els socis del Cercle i del Barcelona Breakfast fou que el més important per al país és tenir un govern que aposti fortament, tingui capacitat de lideratge i un compromís decidit amb els ciutadans i el país.

La ronda de preguntes donà lloc a les següents qüestions:

La dada que ens ha donat el Sr. Castells sobre l’increment de la inversió en recerca és una gran notícia, tot i que em sorgeix el dubte de si la inversió que fem en recerca la duem a terme eficientment, i si aquest eficiència realment es tradueix en innovació que genera productes i serveis a Catalunya. Si bé en inversió en recerca estem a un 1,4% o 1,5% del PIB, en tema de patents ens trobem en 62 o 63 patents per milió d’habitants l’any, xifra que s’allunya molt de la mitjana europea. Si fossim igual d’eficaços en la recerca generant productes i innovació, ens trobaríem a prop de les 120 patents per milió d’habitants. Si el vostre partit aconseguís la majoria per a governar, té previst impulsar la innovació en un sentit ampli, la protecció de la propietat intel·lectual i l’eficàcia en la recerca de forma que generi productes, patents i marques?

José Montilla: el nombre de patents que es registren a Catalunya i a Espanya és força reduït si ens comparem amb els nostres socis comunitaris i fins i tot en relació a la pròpia despesa en recerca i innovació. Catalunya té un sistema de R+D+i diferent a la resta de l’Estat Espanyol, ja que tant aquí com al País Vasc la inversió en recerca provinent del sector privat és més elevada. Malgrat això, la inversió pública segueix sent majoritària, gràcies a l’esforç de l’Administració i de les universitats. La predominància de la inversió pública respecte a la privada també té molt a veure amb el tema de les patents; considero que no hem de mirar tant el nombre, sinó l’aplicació posterior que se’n fa. Per la cultura existent al nostre país, hi ha poques patents, ja que no es registra tot l’esforç que es fa, i a part, moltes patents després no són comercialitzables. Per tant, hem de treballar en aquesta doble vessant, tot i que si analitzem les dades en referència als darrers tres o quatre anys, sí que podem observar un canvi de tendència positiu. El que cal és més inversió amb esforç públic i concertació amb el sector privat, així com concertació entre empresa i universitat. Tindrem més recursos, siguin propis de la Generalitat, dels plans estatals o de programes com pot ser el CENIT.

Catalunya és un país de petites i mitjanes empreses; les empreses innovadores que es troben a l’economia del Coneixement necessiten un lideratge i un impuls per part de l’Administració. Al Cercle pensem que aquest lideratge passa per ajudar-les a cooperar per a competir. Voldria saber, en cas de que governessin, quines serien les polítiques que impulsarien en aquest sentit per situar la pime catalana com a pionera en el sector del coneixement.

José Montilla: És una realitat que el nostre teixit empresarial està format bàsicament per pimes. Dins d’aquest conglomerat, podem trobar pimes que han sabut adaptar-se als canvis que s’han produit en els darrers anys, s’han internacionalitzat i ara exporten a molts països. D’altres, en canvi, no veuen clara la necessitat d’incorporar les TIC a la seva activitat empresarial. Això es pot considerar un problema de cultura empresarial. Com a ministre he tingut algunes experiències en aquest camp, amb programes com “Aprendiendo a exportar”, treballant amb empreses que tenien dificultats per encaminar-se cap a l’exportació. Un dels nostres reptes ha de ser fer veure a les pimes que treballar amb les TIC no és una oportunitat ni un valor afegit, sinó una necessitat i obligació per tal de no perdre competitivitat i quedar excloses del mercat.

Sr. Montilla, sovint ha parlat de que vol aconseguir una Catalunya trilingüe. Com ho vol implantar amb èxit a la universitat?

L’introducció de l’anglès ha de començar a l’escola primària i secundària, no com una assignatura més sinó com a llengua d’impartició d’algunes matèries. D’aquesta forma, seria molt més fàcil seguir el mateix model a la universitat, tot i que el gran problema d’això radica en la formació i educació del professorat. Un altre tema és el fet que el català sigui la llengua vehicular a les universitats, la qual cosa pot suposar un problema per a que vinguin estudiants de fora o professors visitants. Obrir el camí a l’anglès no crec que ens faci perdre el terreny guanyat pel català, ni dins de Catalunya, ni tampoc a l’exterior, ja que cada cop hi ha més universitats estrangeres que ofereixen l’ensenyament del català, així com altres institucions depenents de la Generalitat com és la Ramon Llull o l’Instituto Cervantes.

És possible fer un pacte innovació-recerca sense color polític? En cas de que surti el seu govern, s’han plantejat la idea de crear una conselleria que agrupi innovació, recerca i universitats?

Respecte a la primera questió, sens dubte seria desitjable que les polítiques que afecten a la innovació anessin més enllà d’una legislatura en cas de canvi de govern. Al Ministeri d’Indústria jo portava el programa Avanza, pactat amb el sector i les Comunitats Autònomes, i amb un horitzó del 2010. És totalment necessari plantejar polítiques independents dels cicles electorals, per tal de poder donar confiança a les empreses, universitats i a la ciutadania en general.

Pel que fa als instruments governamentals que gestionen les polítiques d’universitats i societat del coneixement, crec que a l’Estat Espanyol s’han intentat diferents models. Aquí hem tingut un Departament d’Universitats i Recerca, a Madrid hi va haver un Ministeri de Ciència i Tecnologia, a Andalusia s’ha provat d’ajuntar Industria, Treball i Universitats. Al final el que és important és que si es fa una política global, tot el conjunt del govern la tingui present i assumida, i sigui el seu president qui la lideri. No considero que tenir una conselleria que agrupi les tres coses sigui la garantia de major lideratge o coordinació.

Antoni Garrell, president del Cercle, tancà l’acte recuperant unes paraules pronunciades pel Conseller Jordi Valls i amb les quals el Cercle i el Barcelona Breakfast convergeixen: el model econòmic que ha sustentat el desenvolupament a Catalunya té necessitat d’afrontar un canvi que estigui recolzat en la capacitat de les TIC, el poder de l’avanç científic i el talent de les persones, cor del progrés en la societat i economia del coneixement.

X

Subscriu-te al butlletí

Tota l'actualitat d'Amics del País al teu correu. Subscriure-m'hi ara
Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.  
Política de cookies +