Publicacions d'Amics del País

Seleccionem sobre `Xarxes´

Selecció per tractar d'entendre el món que ens envolta. Com funcionen les xarxes?

Una de les característiques més acusades de la nostra societat i del nostre temps és la interconnexió en la que vivim. És quasi impossible assenyalar una àrea social a on la interconnexió contemporània no tingui una importància capital, fent-se aquesta especialment palesa en àmbits com l´economia i el coneixement. En aquest sentit, és bo matisar que la selecció que es presenta és tan sols un esbós, doncs segur que d´una o altra manera tornem a fer referència a les xarxes. Aquesta vegada pretenem tan sols apuntar la seva transcendència i fer referència al que hauria de resultar més rellevant per a que una xarxa sigui eficient, que no són altra cosa que els seus punts o nòduls de connexió.

Agafem un exemple rudimentari, la xarxa de metro. I posem un exemple ràpid, la comparació entre dues xarxes de metro. La primera pot ser la de Barcelona, la segona és la de Buenos Aires. El metro de Barcelona és una eina prou eficient que permet arribar o bé directament o bé amb un màxim d´un o dos transbords al lloc on ens proposem. Si mirem al seu entramat, ens semblarà però una obra capriciosa amb nombrosos girs i moviments estranys, plena de parades compartides entre vàries de les línies. En canvi, la xarxa de metro de Buenos Aires crida l´atenció per ser perfectament delineada, estant composta per quatre línies absolutament paral·leles que tan sols es troben al final per una línia transversal. No hi ha més nòduls que els d´aquesta última línia, no hi ha més interconnexió que en un espai llunyà, el que fa absurd prendre aquest mitjà de transport si no és per un desplaçament en la línia recta.

Bé, doncs en certa manera així pot resumir-se la virtut d´una xarxa-eina eficient: necessita molts punts de connexió, obrir possibilitats i permetre realitzar les combinacions necessàries per a cada un dels seus usuaris. Un altre tipus de xarxa –o una possible conseqüència d'aquesta mateixa- és aquella que potencia l´acció de tots els individus que s´hi troben, i acaba configurant el que podríem anomenar, també, un moviment social. Tot i això, hi ha diferències, una primera és que no tots els integrants d´una xarxa tenen perquè sentir-se afins als altres membres, circumstància que si sol donar-se entre els moviments socials. Bé, com es pot intuir, les xarxes donen molt de si, pel que segur que retrobarem el tema en un o altre moment. Anem ara, però, a proposar algunes referències.

Lodder, C., El constructivismo ruso, Madrid, Alianza Editorial, 1988.

Un fragment del manifest constructivista de 1921 –Construcció és l´organització efectiva dels

materials. Les indicacions de la construcció: i. L´òptim ús dels materials; ii. Absència de tot element innecessari. L´esquema d´una construcció és la combinació de línies i plans i formes que aquestes defineixen; és un sistema de forces- avança molts dels elements fonamentals per a que una xarxa sigui efectiva.

Requena Santos, F., (Ed.), Análisis de Redes Sociales. Orígenes, teorías y

aplicaciones
, Madrid, Centro de Investigaciones Sociológicas, 2003.

Compìlació d´articles que mostren diferents concrecions socials de la idea de xarxa.

Comer, D. E., Redes globales de información con internet y TCP/IP, Purdue University, Prentice Hall. Presentació tècnica de com s´articula, informàticament, l´estructura d´internet.

McNeill, J. R., McNeill, W. H., Las redes humanas. Una historia global del mundo,

Barcelona, Crítica, 2004.

Per explicar assumptes capitals com els de quan, per què i a on varen sorgir les primeres civilitzacions, s´empra una aproximació original: explorar les xarxes que els éssers humans han establert per a la interacció i intercanvi.

Castells, M L’Era de la Informació, Vol.1. La Societat Xarxa. Barcelona. Editorial

UOC, 2003.

Aquest primer volum de la trilogia La Era de la Informació està dedicat a examinar la lògica de la xarxa. Després d'analitzar la revolució tecnològica que està modificant la base de la societat a un ritme accelerat, Castells tracta el procés de globalització que pot convertir en prescindibles a pobles i països exclosos de les xarxes de la informació. L'autor també examina els efectes i implicacions dels canvis tecnològics sobre la cultura dels mitjans de comunicació en la vida urbana. Un clàssic.

X

Subscriu-te al butlletí

Tota l'actualitat d'Amics del País al teu correu. Subscriure-m'hi ara
Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.  
Política de cookies +