Publicacions d'Amics del Pa�s

Seminari - debat amb Ramon Tremosa

SEBAP
Resum d'activitats
Data: 11/10/2005
26680 lectures

El professor de la Universitat de Barcelona, Ram�n Tremosa, autor del llibre �Espoli Fiscal. Una asfixia premeditada�, explic� als assistents al seminari organitzat pel Cercle pel Coneixement les conclusions a qu� arribaren juntament amb el coautor del llibre, Joan Pons, despr�s d�analitzar la situaci� de Catalunya respecte a la resta de l�estat en mat�ria de d�ficit fiscal.

Les dades que va presentar Ram�n Tremosa, i que s�n les que utilitza el govern per donar explicacions sobre el pes que suporten les comunitats aut�nomes respectivament en mat�ria fiscal, representen un escenari en el qual la comunitat de Madrid seria la que m�s paga i la que m�s creix.

Aquest fet, segons explic� Tremosa, �s ben b� impossible, i nom�s s�explica si es t� en compte la metodologia emprada per construir els balan�os dels quals s�extreu aquesta conclusi�.

En opini� de Ram�n Tremosa, el fet que Madrid comptabilitzi els balan�os en relaci� als beneficiaris potencials de les inversions fetes al seu territori (metodologia del benefici), i tenint en compte l�ambig�etat resultant d�aquest c�lcul ple de subjectivitats, no assegura un balan� real per comunitats aut�nomes.

La metodologia de flux monetari, que �s la que es va fer servir en la darrera balan�a fiscal que es va publicar l�any 1996, nom�s t� en compte les despeses i invesions al propi territori, sense calcular possibles beneficiats de f�ra de la comunitat aut�noma.

Amb aquest an�lisi, Catalunya resulta una de les comunitats aut�nomes que m�s retorna al conjunt de l�Estat, mentre que Madrid obt� un �saldo cero� en el c�mput de fluxos monetaris.

El fet que l�Estat no hagi publicat cap m�s balan�a fiscal desde fa 9 anys, fa sospitar, segons Ramon Tremosa, que no es vol deixar de polititzar un escenari econ�mic que en realitat �s molt m�s perjudicial per a Catalunya que per a Madrid.

El debat amb els membres del Cercle per al Coneixement va versar sobre les reformes plantejades a la proposta del nou Estatut de Catalunya en mat�ria de finan�ament.

Sense la publicaci� de les balances fiscals, es pot tirar endavant?

Tal i com va recordar el professor Tremosa, el conseller d�economia Antoni Castells ja d�ia al 1999 que les balances fiscals donarien objectivitat al debat de finan�ament de les autonomies. Per tant, segons Tremosa, �s dif�cil tirar endavant d�una manera objectiva si no es saben les dades reals.

Quins s�n els canvis que s�han incorporat a la proposta formulada inicialment per CiU, en mat�ria de finan�ament, a la proposta de nou Estatut?

Ramon Tremosa va destacar, en aquest sentit, dos grans aven�os. Per una banda, la demanda d�ua Ag�ncia Tribut�ria catalana que col.labori amb la de la resta de l�Estat, i que liquidi tots els impostos generats a catalunya. Per altra banda, bilateralitat, que implica la sortida del r�gim de pol�tica fiscal i financera, amb una comissi� mixta entre Generalitat i Govern Central, al marge de la taula rodona de les 15 autonomies que �s com es negociava fins ara. La bilateralitat, per�, segons afirmava Tremosa, no �s una garantia de poder fer el que volguem: �s un pols entre estat i generalitat.

A l�escenari de creixement, hi ha un tema determinat: els fons europeus. Com canviar� la radiografia dels balan�os quan s�acabin els fons europeus, o quan variin substancialment?

Ramon Tremosa explicava que una soluci� per veure fins a quin punt depenem d�Europa i els fons que se�n reben, �s calcular la balan�a fiscal de cada autonomia amb la comunitat europea. En aquest cas, Catalunya tindria un saldo m�s o menys igual a cero, perqu� rebem tant com tornem, pr�cticament. A europa, actualment alemanya ha retallat els fons de cohesi�, perqu� el seu creixement ha decrescut. A m�s, els fons ajuden a la renda disponible, per� no al PIB. Per altra banda, el fet de rebre inversions assegurades per part d�Europa pot ser un fre per a la iniciativa del pa�s, com acostuma a passar en general amb totes les subvencions.

La difer�ncia de metodologies emprades per construir els balan�os, sembla que nom�s afecta en els seus resultats a la comunitat de Madrid, com pot ser aix�?

Aix� �s degut, tal i com explicava Ram�n Tremosa, a que la capital de l�Estat �s sempre all� on la inversi� �s pot considerar m�s beneficiaria per a tot el pa�s, i per tant amb un c�lcul �per beneficis�, tot all� que es fa a Madrid es pot imputar com a benefici per a la resta de l�Estat.

El model alemany �s federal, i aqu� no �s aix�. Fins a on podr� arribar l�estatut que s�est� presentant? Per altra banda, cada cop que rebaixes un punt del PIB del d�ficit fiscal a una regi�, com se�n resenten les altres regions?

En paraules de Ramon Tremosa, �si catalunya recupera un milio de deficit, aquest mili� es perd i no el rep ning� m�s�. En la seva opini�, l�actual estatut intenta aconseguir elements d�estat federal, tot i que les negociacions seran dif�cils. La prioritat, segons Tremosa, �s no cedir en els punts fonamentals, i centrar els esfor�os en paliar el d�ficit fiscal.

Al cercle creiem que l�economia s�ha de transformar per adaptar-se a la situaci� actual, per�, tenim els suficients recursos per generar aquest canvi? Tenim les persones per fer-ho?

Segons Ramon Tremosa, la capacitat normativa ha de ser un instrument perqu� les activitats puguin girar cap al valor afegit. En aquest sentit, el Pais Vasc �s un model a seguir, i en realitat aquest �s un exemple exit�s de com una remodelaci� del model de finan�ament propicia desenvolupar aquestes activitats. Si no hi ha instruments, no hi pot haver canvi. La industria catalana es perd en part per la falta d�aquests instruments. Pel que fa a les persones que han de liderar aquest canvi, Ramon Tremosa, desde la seva posici� com acad�mic, va voler incidir en que el seu sector ha de presionar en all� que creuen �que es pot demostrar cient�ficament�.