Publicacions d'Amics del Pa�s

Set eixos per vertebrar el Futur

Antoni Garrell Guiu
Posicionaments
Data: 12/07/2008
20405 lectures

A principis d�aquest mil�lenni, quant en els pa�sos m�s avan�ats es parlava de la import�ncia del coneixement i s�implantaven les bases per posar-lo al mig de tota activitat, alguns pa�sos europeus miraven cap un altra costat com si el seu model de desenvolupament fos inesgotable, oblidant que la Uni� Europea en el seu conjunt, assumint els reptes associats a garantir la qualitat de vida i el progr�s dels ciutats, plantejava els desafiaments associats a construir l�economia del coneixement amb la vista posada al 2010; ho feia en una Europa plena d�asimetries amb els Estats del nord que havien encarrilat el proc�s, mentre que els del Sud seguien ancorats en els beneficis derivats de les ajudes europees, oblidant que aquestes tenien data de caducitat arrel del increment de la renta i la m�s que previsible ampliaci� de la Uni�.

Han passat 8 anys des de la declaraci� de Lisboa, els aven�os cient�fics han fet passos de gegant, la tecnologia ha omplert els processos productius, les relacions interpersonals i la societat en general. El mom s�ha globalitzat i el creixement demogr�fic sembla infrenable en un mon que cada cop m�s interdependent i sobreexplotat. Els preus de l�energia, l�aigua i els aliments creixent sistem�ticament, tant pel increment de la demanda dels pa�sos en desenvolupament i per les variacions ambientals, com per certes politiques mancades de coratge i d�esperit de sacrifici, conjuntament a conductes estrictament especulatives, de certs pa�sos desenvolupats.

Avui la paraula coneixement i globalitzaci� ja forma part del vocabulari habitual, igual que competitivitat o productivitat i innovaci�, en un context de canvis i desafiaments que afecten en major o menor grau a la majoria dels col�lectius del planeta, no obstant, s�n els pa�sos m�s avan�ats, i en especial els de la Uni� Europea, on s�evidenci� amb m�s for�a aquesta transformaci�, ja que els processos de localitzaci�-deslocalitzaci� i la compet�ncia asi�tica �s molt forta, les dificultats per valoritzar els resultats de la recerca persistents, i tot sovint els ciutadans perceben els canvis com una amena�a a la qualitat de vida, enlloc d�una oportunitat en un mon que tendeix amb rapidesa cap un mercat �nic autoregulat per la llei de l�oferta i la demanda, tot incrementant la liberalitzaci� que permet que les empreses competeixen en un mon global, i a la vegada distribueixin el seu proc�s productiu en diversos punts del planeta.

Uns canvis que sovint van acompanyats de la percepci� err�nia que la societat del coneixement �s la societat sense industries, i sense agricultura i ramaderia. Efectivament, la societat i l�economia del coneixement genera nova ocupaci� basada en processar informaci�, tot generant i aplicant nou coneixement, un fet que obliga a una forta aposta per la recerca, la innovaci� i les TIC, per� sense oblidar que s�incrementen els processos industrials i la fabricaci� de nous productes que s�n cada cop m�s complexos. El que succeeix �s que les industries busquen els indrets m�s escaients a nivell planetari, originant que el pes de l�ocupaci� industrial disminueixi en els pa�sos avan�ats, ara be els processos industrials de m�s valor associats al disseny, la recerca, la gesti� i la log�stica, al igual que aquells processos de fabricaci� d�alt valor es mantenen en els punts d�origen, una industria intensiva en coneixement que permet de forma sostinguda mantenir el creixement de base, aquell que m�s enll� de dificultats conjunturals aporta el creixement sostingut de la qualitat de vida i la riquesa de tot pa�s, aquest �s un fet perceptible en aquests moments de serioses dificultats arrel de la crisis creixent, en la qual esta immersa l�economia mundial i molt especialment l�espanyola.

Aquests s�n els escenaris on es presenten els nous reptes a afrontar i que obliguem a nivell empresarial i territorial ser el m�xim competitiu possible, el que comporta assolir la col�laboraci� entre els centres de recerca i les empreses, ajustar el mercat laboral a les noves exig�ncies del canviant mercat global, disposar de bons nivells de productivitat, ajustar les bases de generaci� de valor a les noves oportunitats, i a donar un decidit suport als emprenedors. Per fer-ho es requerit disposar d�un ecosistema favorable, i tenir definides y acotades les actuacions a desenvolupar en aquells eixos basics que enquadren el futur. Uns eixos que han d�esser tractats conjuntament buscant el equilibri �ptim entre ells, superant les percepcions i prioritats individuals tot assolint la visi� compartida mitjan�ant la confrontaci� d�idees i el talent. Uns eixos que en diverses reunions formals i informals del Cercle per al Coneixement - Barcelona Breakfast, s�han anat desgranant amb el contrast d�idees i l�observaci� dels que succeeix en els pa�sos capdavanters, fruit d�aquest an�lisis es pot concloure que els eixos claus pel desenvolupament fan refer�ncia a la formaci�; a la terna energia�aigua�mobilitat; a la sostenibilidad; a la qualitat de vida; a la competitivitat entesa com un equilibri entre productivitat, Innovaci�, i internacionalitzaci�; a la integraci� social; i a desenvolupar els sectors claus de generaci� de valor.

Quant a la Formaci�, entesa com l�element clau per impulsar el desenvolupament personal i col�lectiu de les persones, i augmentar la productivitat i la competitivitat dels pa�sos i les empreses. En conseq��ncia la formaci�, com base per garantir el progr�s, hauria d�esser tractat amb clau de pol�tica estrat�gica d'Estat, �s a dir blindar-la de les conjuntures i per�odes electorals i problemes conjunturals que puguin distorsionar o enfosquir la seva missi�, una missi� que no sol permet millorar la competitivitat, tamb� facilita la conviv�ncia i possibilita el desenvolupament de les societats cada vegada m�s multiculturals, intercomunicades i interdepenents, el que requereix de fortes conviccions per garantir la conviv�ncia pac�fica, tolerant i solid�ria, tant a nivell local com global

Energia�Aigua�mobilitat, �s la terna que va permetre, i permet, el desenvolupament de la humanitat. Mobilitat per accedir als lloc amb m�s oportunitats o menys agressius, energia per incrementar les potencialitats, i aigua com element cabdal per la vida i l�obtenci� de nutrients. Tres elements que requereixen d�infraestructures escaients amb capacitat d�aportar futur i adaptar-se a les seves exig�ncies. La situaci� actual obliga a afrontar els canvis estructurals indispensables, plantejant el model de tal manera que es garanteixin els tres aspectes de forma estable i no sotmeses a situacions climatol�giques canviants o conjuntures internacionals.

Quant la Sostenibilidad contextualitzada en l�excessiva explotaci� dels recursos planetaris, t� un problema de creixement insostenible, el que vol dir que no compagina les necessitat d�avui amb el dem�. Una insostenibilidad arrelada tant en un significatiu creixement de la poblaci� mundial que incrementa el volum d�aliments requerits i la demanda energ�tica, com en el proc�s de canvi accelerat del clima, amb components d'origen hum�, que s�est� convertint en un important problema al ser: global, r�pid i incert. Un conjunt de fets que sols amb el concurs conscient i comprom�s de la societat, les organitzacions i les Administracions, es poden afrontar, entenent que condicionen el desenvolupament hum� i la consolidaci� de l'economia del coneixement, i que no es pot defugir en la tasca de minimitzar els impactes per les properes generacions.

La qualitat de vida �s un aspecte que ha variat substancialment en molts aspectes, associant-se normalment els progressos en �l�estat del benestar� o dotar a la poblaci� de moltes prestacions socials, sovint sense cap tipus de cost, un fet que ha generat progressivament la necessitat de dedicar-hi grans quantitats de recursos que posen en perill no sols la viabilitat de la seva prestaci�, sin� tamb� si �s factible o convenient la idea de l�Estat benefactor en un mon global i sotm�s a fortes tensions financeres, les quals posen en perill els sistemes de seguritat social i protecci�, en especial en els per�odes de menys creixement.

Analitzar les problem�tiques associades a la qualitat de vida tindria que fer-se amb una �ptica amplia i entendre que la corresponsabilitat en la no malversaci� de recursos, �s un fet indispensable. �s cert que el sistema sanitari esdev� la pedra angular, quant a la percepci� de la qualitat de vida conseq�entment requereix d�una especial atenci� enquadrada en la sostenibilidad del sistema, els seus l�mits i com finan�ar-lo. Compaginar tots els extrems que conflueixen �s estrictament requerit.

En refer�ncia a la Competitivitat cal acceptar que el model econ�mic requerit es aquell fonamentat amb en el valor en contrapunt al preu, avan�ar en aquesta l�nia �s quelcom indefugible. Avan�ar en la competitivitat comporta afrontar simbi�ticament la �Innovaci�, la Productivitat i Globalitzaci�. Innovaci� plantejada a nivell dels productes generats, de les organitzacions que els elaboren i del proc�s emprat, quelcom que requereix d�una actitud especifica a nivell individual i col�lectiva i que no pot defugir d�assumir risc. Innovaci� que requereix anar acompanya d�alta productivitat fonamenta tant en les infraestructures, com en els equips humans que configuren les organitzacions i que requereixen de lideratges aglutinadors de comprom�s, esfor� i coneixements; i tamb� aprofitar les avantatges de la globalitzaci� derivada de l�obertura dels mercats i la liberalitzaci�, el que oblig� a localitzar la producci� en el lloc m�s escaient tot esdevenint referent. Un repte complex a l�abast sols d�aquells que defineixen amb claredat els objectius i models, i s�n capa�os d�impregnar les organitzacions i els col�lectius humans d�il�lusi� i ambici�.

Integraci� Social i Ciutadania: drets i deures. La fortalesa de tot col�lectiu rau en tenir fites comunes i prioritats compartides arrelades en un principis comuns, aquest �s un fet que en un mon ple de mestissatges sovint esdev� una complexitat addicional. La heterogeni i les prioritats divergents poden ocasionar que les avantatges de la pluralitat esdevinguin problemes, un fet que obliga a considerar sincr�nicament drets i deures, tot considerant que l�avens requereix esfor� i sacrifici per assolir l�excel�l�ncia, i de di�leg recolzat en l�an�lisi, la reflexi�, el raonament i els projectes conjunts. Establir projectes comuns i politiques d�integraci� esdev� fonamental per consolidar una ciutadania compromesa y no enfrontada des de el respecte a la heterogene�tat.

Quant a identificar i desenvolupar els Sectors Claus de Futur comporta actuar simbi�ticament amb determinaci� en el curt termini i amb ambici� en el llarg, un fet que requereix el comprom�s de tots els agents socials i especialment de les empreses i les administracions, afavorint i fomentant l�esperit emprenedor que permet convertir les idees en projectes, i aquest en iniciatives i realitats. Cal dibuixar el futur tot establint les estrat�gies i el full de ruta per assolir-lo, efectuant serioses apostes en aquells camps on hi ha solides bases per construir un nou model econ�mic que, sense renunciar als pilars d�avui, ens permeti gaudir de les oportunitats en aquelles sectors on tenim bases solides per abordar-lo. Alguns d�aquests camps s�n: la rob�tica; les telecomunicacions; l�energia; l�alimentaci�; la biotecnologia, la bioenginyeria i la salut; l�aeron�utica; i el disseny. Definir-los esdev� basic i orientar la universitat i els models i instruments de suport indispensable.

Set eixos que requereixen d�un an�lisi ampli i plural, que haurien d�esser desenvolupats amb voluntat de sumar il�lusions, esfor�os, talent i complicitats. Un an�lisi que hauria de fer-se des de la cooperaci� i la responsabilitat, i on el Cercle i la societat civil en general tenen molt a dir i responsabilitat a assumir.

Antoni Garrell i Guiu

Associat al Cercle per al Coneixement -Barcelona Breakfast
President del Consell assessor de la Junta Directiva

Extracte de la conferencia efectuada en el marc Empresaris i Progr�s organitzada per FUNDIT-ESDi

Maig 2008