Publicacions d'Amics del Pa�s

Sobre les beques

Enric I. Canela Campos
Posicionaments
Data: 09/02/2009
15269 lectures

Fa un mes es va presentar al Ministeri de Ci�ncia i Innovaci� l'informe Dades i Xifres del Sistema Universitari 2008/2009, document que anualment mostra una instant�nia de la Universitat espanyola i algunes dades de la seva evoluci�. Tamb� permet comparar la Universitat espanyola amb la d'altres pa�sos.

Sens dubte �s positiu veure que l'educaci� superior espanyola arriba a �mplies capes de la poblaci�, per� aix� es veu entelat per l'esc�s finan�ament p�blic per estudiant, inferior a la de la mitjana de l'OCDE i molt per sota de la que tenen els pa�sos europeus de refer�ncia.

Encara que no es derivi del document, el pitjor de la Universitat espanyola s�n el llarg temps de perman�ncia dels estudiants a la Universitat i el seu abandonament. Aquestes dades suggereixen que si els recursos dedicats a la Universitat � tot i que nom�s sigui l�insuficient 0,90% del PIB - s'apliquessin a un sistema efica�, la despesa per estudiant creixeria notablement, amb la qual cosa els recursos que es malgasten pel baix rendiment i l'abandonament dels estudiants permetrien que els estudiants es graduessin amb millor formaci�.

Obviant els problemes interns de funcionament de la Universitat, que n'hi ha, hem de preguntar la ra� d'aquest baix rendiment. Una de les explicacions, pel que fa als estudiants, es troba en el binomi cost de la matr�cula - ajudes i beques, combinat amb les normes de perman�ncia dels estudiants a la Universitat.

Espanya est� entre els pa�sos de l'OCDE que tenen les matr�cules a un preu relativament baix i un sistema de beques i ajudes poc desenvolupat. Encara que, en teoria, el baix cost de la matr�cula probablement no sigui una barrera per accedir a l'ensenyament, la poca quantitat de beques, moltes d'elles destinades nom�s a pagar la matr�cula, i el seu import esc�s fan que l'estudiant que necessita diners per mantenir - o aportar a la seva fam�lia no pugui estudiar o dedicar-se plenament a aix�.

Entre els candidats a entrar a la Universitat estan aquelles persones amb recursos suficients per suportar el cost de la matr�cula sense necessitat de treballar, els que tenen dificultats per pagar la matr�cula i precisen diners per a les seves despeses di�ries, i els que han de rebre un salari, encara que sigui modest, per al sosteniment familiar. En el segon cas, la matr�cula pot ser una dificultat i les beques actuals, per als que les aconsegueixen, poden ser una ajuda, per� la situaci� m�s greu es troba en el tercer cas. El problema per a ells no �s nom�s la matr�cula sin� el no disposar de recursos per subsistir. En aquestes circumst�ncies estan els estudiants que compaginen algun tipus de treball amb l'estudi i que dif�cilment podran tenir bon rendiment acad�mic, graduar-se en el temps previst o, fins i tot, acabar la seva carrera.

El sistema espanyol �s socialment injust al no garantir ni la igualtat d'oportunitats ni l'equitat, caracter�stiques que permeten que qualsevol estudiant que ho requereixi tingui una beca suficient per sufragar la matr�cula � sigui quin sigui el seu import -, i que permeti mantenir i contribuir, si �s necessari, amb els ingressos familiars. �s natural que un sistema d'aquestes caracter�stiques ha de tenir en compte el rendiment acad�mic. Aix�, els estudiants que no superin els cr�dits matriculats han de veure redu�da o no renovada la beca i, alhora, les normes de perman�ncia han d'evitar que els que no aprovin es vagin perpetuant a les universitats i que abandonin despr�s de m�ltiples repeticions de les assignatures amb la conseg�ent p�rdua de temps i �s inefica� dels recursos p�blics.

El problema s'agreuja amb l'adaptaci� a l'Espai Europeu d'Educaci� Superior. El model adoptat demanda m�s recursos i una dedicaci� a l'estudi m�s gran, a temps complet, i aix�, llevat que es pretengui que els estudiants amb menys possibilitats econ�miques no estudi�n o triguin m�s del doble de temps en graduar-se, s'ha de resoldre mitjan�ant un sistema de beques just i suficient, per� tamb� amb rigor per part de les universitats per evitar que els recursos p�blics es malgastin amb persones que van a la Universitat a passar el dia. Una millora en el sistema de beques permetria alliberar recursos humans i materials que podrien dedicar a millorar l'aplicaci� del Pla Bolonya i la formaci� dels estudiants.

Espanya, segons dades de l'OCDE referides al 2005, nom�s dedicava el 0,08% del PIB a beques i ajudes a l'ensenyament universitari, la mitjana de l'OCDE era del 0,25%. �s evident que el Govern ha de fer un esfor� econ�mic per crear en pocs anys un sistema de beques i ajudes com a m�nim equivalent en recursos a la mitjana de l'OCDE i que arribi als estudiants de grau i per a aquells per als quals el m�ster sigui imprescindible per exercir la professi� o per realitzar la seva tesi doctoral.

S'ha de fer sense p�rdua de temps. El Govern ha de posar els mitjans econ�mics necessaris. Ja ha donat un pas, han de seguir altres. El futur i l'equitat del sistema social de l'Estat estan en joc.

Traducci� de l'article escrit per l'Enric I. Canela, Sobre las becas, publicat al diari El Pa�s el 9 de febrer de 2009