Publicacions d'Amics del Pa�s

SOPAR COL.LOQUI AMB SALVADOR ORD��EZ

SEBAP
Resum d'activitats
Data: 22/09/2005
24545 lectures

Salvador Ord��ez, Secretari d�Estat d�Universitats i Recerca, fou l�encarregat d�inaugurar un nou cicle de sopars-col.loqui dedicats a la formaci� com a eina indispensable per assolir una societat del coneixement.

El Cercle per al Coneixement va inaugurar el passat dimarts 20 de Setembre una nova etapa de sopars-debat centrats en la relaci� entre formaci� i societat del coneixement. L�encarregat d�inaugurar aquest nou cicle fou un dels m�xims responsables a nivell estatal en mat�ria de formaci� superior, el Secretari d�Estat d�Universitats i Recerca Salvador Ord��ez, el qual fou presentat per l'associat i membre de la junta Enric Canela.

Durant la seva intervenci�, Ord��ez va exposar els reptes a qu� s�enfronta l�actual govern, i en concret la Secretaria d�Estat que dirigeix, pel que fa a la formaci� universit�ria de grau i de postgrau.

Una constataci� pr�via va marcar el to del seu parlament: Espanya est� endarrerida en molts aspectes relacionats directament o indirecta amb els reptes que va marcar el consell d�Europa a Lisboa. Entre ells, una societat de la informaci� per a tothom, la construcci� d�un espai europeu com� de recerca, la construcci� d�un espai europeu com� d�ensenyament superior, o l�acc�s universal a la formaci�.

Les causes d�aquest endarreriment, segons Salvador Ord��ez, s�n molt sovint econ�miques, ja que si no hi ha inversi� no hi ha creixement. Per aquest motiu les expectatives del govern actual passen per arribar, per exemple, de l�1,2% actual a un 2% del PIB invertit en R+D l�any 2010, i del 4,7% actual al 7% del PIB invertit en desenvolupar les TIC.

En aquest sentit, l�anomenat Plan Ingenio 2010, que el President del Govern va presentar a finals de Juny a la Moncloa, pret�n involucrar l�Estat, les empreses, la Universitat i altres organismes p�blics de recerca en una carrera cap al creixement de les inversions que apuntava el Secretari d�Estat.

Aquestes inversions, si s�acompleixen els objectius dels tres programes que integren el Plan Ingenio 2010 (Cenit, Consolider i Avanz@), hauran de ser majorit�riament privades, mentre que el govern es compromet a assolir un 0,9 % sobre el PIB.

Altres objectius destacables d�aquest pla, en el subprograma Consolider, s�n la creaci� de grups de recerca finan�ats durant 6 anys pel govern, o incrementar les xifres de creaci� d�empreses tecnol�giques sorgides de la Recerca p�blica.

Pel que fa a les Universitats i a la construcci� d�un espai com� europeu de formaci� superior, Salvador Ord��ez va voler deixar de banda la pol�mica que envolta aquesta iniciativa de converg�ncia europea. M�s enll� de com es far� - si amb un ampli cat�leg de titulacions, o amb reformes estructurals que ara per ara espanten molts dels professionals, universitaris i la pr�pia administraci� � el Secretari d�Estat va afirmar que �all� realment important �s construir un sistema docent comprensible a Europa�.

Aix� implicaria sens dubte una renovaci� del sistema actual, que ha estat criticat des de fa molts anys per la seva incapacitat de formar ciutadans cr�tics i emprenedors a partir d�una metodologia m�s anal�tica i reflexiva que no pas la memor�stica actual. Segons el Secretari d�Estat d�Universitats i Recerca es tracta, en definitiva, de �crear una universitat atractiva per a l�alumnat�.

El debat amb els membres del Cercle per al Coneixement es va centrar en els canvis que l�actual govern ha previst en mat�ria de formaci� universit�ria, i en els reptes que cal assumir per incrementar la inversi� en R+D.

L'associat del Cercle, Joan Prat, Vicerector de Qualitat i Planificaci� de la Universitat de Lleida, tot i felicitar el Secretari d�Estat per les mesures exposades, va mostrar la seva preocupaci� per l�aplicaci� real d�aquests canvis.

Salvador Ord��ez va afirmar que �cap canvi no pot ser violent, ja que al nostre pa�s un canvi radical mai no ha funcionat�. Fins i tot, explicava Ord��ez, han estat prudents a l�hora de comunicar aquestes decisions a les Universitats.

L'associat del Cercle, Juan Jos� P�rez, President de Masquecine S.L, va destacar que els canvis presentats per Salvador Ord��ez estan m�s centrats en la formaci� que en l�empresa. Aquesta, que segons les expectatives del govern hauria de finan�ar aproximadament la meitat de les inversions en R+D per arribar al 2% previst per a l�any 2010, es troba que la pol�tica actual de pr�stecs implica un control fiscal, a base de la presentaci� d�avals, que molt sovint fa que els empresaris optin per no demanar-los.

En aquest sentit el Secretari d�Estat va recalcar que actualment el suport de les empreses a l�increment de la R+D �s relativament baix (aproximadament un 1,2% de la seva facturaci� anual), mentre que la inversi� en equipaments �s molt m�s elevada. Per solucionar-ho, Ord��ez es va mostrar partidari d�incrementar els pr�stecs, de manera que el govern comparteixi el risc de la inversi� privada en R+D, i de refor�ar la figura de les empreses de capital risc.

Sense canviar de tema, l'associat del Cercle, Remo Suppi, Director de l'Escola d'Inform�tica de la Universitat Aut�noma de Barcelona, va reflexionar sobre la viabilitat dels canvis plantejats durant el sopar-col�loqui amb Salvador Ord��ez en mat�ria d�inversions, recalcant l�enorme repte d�arribar al 2% del PIB invertit en R+D d�aqu� a cinc anys.

El Secretari d�Estat es mostrava confiat que aquest repte es podr� assolir si la participaci� privada en aquest sentit passa del 46% al 57%, gr�cies en part a l�augment de pr�stecs que tamb� ha previst el govern. A m�s, va anunciar que el tema principal previst per a la propera reuni� de Presidents d�Autonomies ser� precisament la R+D+i.

L'associat del Cercle, Rodolfo Fern�ndez, soci director de Miliners, va fer dues intervencions entorn a la situaci� actual de les universitats: per una banda, el bagatge cultural de l�alumnat �s molt fluix, i de l�altra els professionals que ocasionalment imparteixen classes a la Universitat s�n vistos com a mestres �de segona classe�.

Ord��ez, que coneix b� el m�n universitari despr�s de la seva llarga experi�ncia com a professor i rector de la Universitat d�Alacant, va parlar dels objectius de la universitat: creaci�, transmissi� i transfer�ncia de coneixement. Pel que fa a la creaci�, Salvador Ord��ez considera que l�evoluci� de la universitat a Espanya ha estat molt positiva en els darrers anys, mentre que la transmissi� i la transfer�ncia no es valoren ni molt menys com ho haur�em de fer.

Pel que fa al professorat ocasional, el Secretari d�Estat va recordar la figura del professor associat: professionals que impartien classes a la universitat sota un r�gim diferent del professorat propi, i que no tenia l�etiqueta de �segona classe� que esmentava Rodolfo Fern�ndez. Tot i que ha estat la pr�pia universitat qui, segons Ord��ez, ha fet malb� la figura del professor associat, cal que els professionals segueixin entrant a la universitat perqu� tenen un �know-how� que molts professorat universitari no t�.

L'associada del Cercle, Roser R�fols, advocada i s�cia del gabinet Roca Junyent, va demanar al Secretari d�Estat de quina manera pensa el govern fomentar la pres�ncia de les empreses de capital risc en un pa�s on aquest model no est� gaire implantat.

Salvador Ord��ez va recordar que a pa�sos menys desenvolupats com Israel moltes operacions empresarials estan liderades per empreses de capital risc, i que per tant el canvi �s possible, tot i que, com ja havia remarcat en altres aspectes, el canvi ha de ser gradual.

L'associada del Cercle, Maria Mirabet, enginyera i consultora de projectes tecnol�gics, es preguntava de quina manera es pot aconseguir el canvi cap al model superior homologable a Europa, tenint en compte que implicaria un nou model de cr�dits universitaris (ECTS).

El Secretari d�Estat es va declarar ferm partidari dels ECTS, que es basen en l�esfor� de l�alumne i no en les hores lectives com ho fan els cr�dits actuals. Tot i aix�, va recalcar que moltes de les resist�ncies al canvi provenen precisament del propi sistema universitari, i va demanar, un cop m�s, paci�ncia per avan�ar paulatinament cap aquest objectiu.

Ramon Maspons, assessor de la Direcci� d'Estrat�gia i Coordinaci� del Dpt. De Salut de la Generalitat de Catalunya, reflexionava sobre la dificultat d�establir una carrera professional d�investigador que garanteixi una mobilitat entre sector p�blic i privat a llarg termini. Actualment, l�administraci� finan�a la carrera dels investigadors durant uns anys, i no sempre al 100%, i despr�s s�n els organismes p�blics com universitats o hospitals, els que han d�oferir places per donar cabuda als investigadors que han esgotat les seves beques. Les dificultats actuals, en la seva opini�, es podrien solucionar amb intervencions senzilles com per exemple permetre que un investigador principal pugui assumir m�s d�un projecte (augmentant aix� el seu lideratge i fomentant un esperit emprenedor), o per altra banda aconseguir overheads de com a m�nim el 40% perqu� la despesa no l�hagi d�assumir la instituci� per a la que treballa l�investigador principal. Amb aquestes mesures, en opini� de Ramon Maspons, el Departament de Salut pret�n estabilitzar els seus investigadors d�aqu� a quatre anys.

Salvador Ord��ez va posar l��mfasi principalment en oferir carreres de recerca atractives que fomentin l�inter�s de l�alumnat en seguir els seus estudis i romandre primer a la universitat o a institucions p�bliques com a investigadors, i m�s tard encaminar-se a l�empresa privada. Tot i aix�, la soluci� per aconseguir-ho no �s, en la seva opini�, tan f�cil. La mobilitat dels investigadors �s molt complicada perqu� tothom hi posa barreres, tant per entrar en un organisme de recerca, com per sortir-ne. Per altra banda, actualment, a la Universitat qualsevol projecte de recerca li costa el doble de les subvencions que rep, i aix�, evidentment, no fomenta l�augment de projectes.

Finalment, Cristina Villavicencio, consultora en M�rqueting, va afirmar que en cap cas s�n els alumnes els que no tenen inter�s per aprendre o motivaci� per analitzar m�s enll� de memoritzar uns apunts, sin� que, ben al contrari, �s el sistema universitari actual, basat en ex�mens i avaluacions finals, el que provoca �l�adormiment� de qu� parlava Salvador Ord��ez.

El Secretari d�Estat va aclarir que aquesta �s precisament la seva opini�. Una dada molt il�lustrativa en aquest sentit �s que el model d�ex�mens actual est� vigent des de 1906. Tot i responsabilitzar principalment al sistema, Ord��ez va afegir que una de les tasques que els alumnes estan descuidant, i que empitjora el panorama actual, �s la manca d�associacionisme estudiantil, l�associaci� i organitzaci� dels estudiants en grups que facin for�a per aconseguir el canvi.

Antoni Garrell, President del Cercle per al Coneixement, va prendre en darrer lloc la paraula per analitzar alguns dels aspectes presentats per Salvador Ord��ez durant el sopar-col�loqui, i afegir la visi� del Cercle respecte a cada un d�ells.

La Societat de la Informaci� es basa en quatre pilars ineludibles: formaci� per a tota la vida, R+D+i, Internacionalitzaci� (amb els conseq�ents processos de localitzaci� i deslocalitzaci� de les empreses), i qualitat de vida i benestar.

Per aconseguir-ho, afirmava Garrell, cal afrontar pol�tiques estructurals que per ara no existeixen. Pot ser que la falta de diners sigui una de les causes, per� actualment s�estan invertint sumes considerables en plans governamentals com el PDIT, que malgrat tot no arriben a la inversi� milion�ria que est� suposant, per exemple, la construcci� de la l�nia 9 del metro a Barcelona.

Per altra banda, les intervencions que ha previst el govern per incrementar la inversi� en R+D respecte al PIB, no reflecteixen, segons Antoni Garrell, la realitat econ�mica del pa�s i els canvis organizacionals que actualment experimenten les empreses, tan mateix les pol�tiques d�R+D+i Europeus semblen mes enfocades a economies mes avan�ades, o a grans corporacions, que a les realitats de les empreses Catalanes i Espanyoles, un teixit format per petites o molt petites empreses.

Pel que fa a la universitat, sembla evident que l�actual pol�mica per reestructurar els sistemes educatius �s fruit de la internacionalitzaci�, que est� for�ant al pa�s a apropar-se a Europa tamb� en l��mbit formatiu.

Finalment, Antoni Garrell va destacar que per aconseguir la qualitat de vida i benestar propis d�una societat avan�ada, caldr� prioritzar, fent �mfasi en la formaci�, comen�ant per la del propi cos docent.