Publicacions d'Amics del País

Temps de Crisi

Els propers mesos es presenten preocupants a Catalunya des del punt de vista polític i econòmic. Les raons són evidents.

Estem sumits en una crisi econòmica que difícilment remuntarà fins passat l’estiu del 2010. Malgrat que alguns indicadors mundials puguin fer pensar, de forma optimista, que serà un any abans, això no ocorrerà a Espanya. Potser si a altres països de la Unió Europea

Els propers mesos es presenten preocupants a Catalunya des del punt de vista polític i econòmic. Les raons són evidents.

Estem sumits en una crisi econòmica que difícilment remuntarà fins passat l’estiu del 2010. Malgrat que alguns indicadors mundials puguin fer pensar, de forma optimista, que serà un any abans, això no ocorrerà a Espanya. Potser si a altres països de la Unió Europea tot i que, com deia The Economist la setmana passada, la crítica situació espanyola pot arrossegar a Europa. El Financial Times ja havia avisat del problema econòmic espanyol diverses vegades, abans de les eleccions espanyoles de març, quan el govern espanyol s’entestava en negar la crisi econòmica.

Cal tenir present que l’economia espanyola, en lloc d’estar basada en la innovació, està, en gran mesura, basada en la construcció i el turisme. L’aturada de la construcció només la podrà pal•liar en els propers dos anys la inversió pública, però la recaptació d’impostos durant el 2009 serà més baixa i creixeran les despeses derivades de l’atur, cosa que portarà a uns pressupostos, català i espanyol, restrictius. El turisme estranger, malgrat que altres països puguin començar a recuperar-se durant el 2009, no tornarà a créixer fins un o dos anys més tard, si més no a consolidar els ingressos. La productivitat espanyola és gairebé la més baixa d’Europa i la que creix més lentament. La despesa energètica per unitat de producció és de les més altes i els preus del petroli i per tant de l’energia no faran sinó augmentar. Tot plegat una disminució de la competitivitat. Sumem-li el fet que no sembla que el preu del diner tingui encara tendència a la baixa a Europa, menys encara sense un control de la inflació. Un bon cocktail.

Mentre, el govern espanyol no fa els deures o si més no és el que pensen alguns prestigiosos mitjans com The Wall Street Journal, que considerava que les mesures adoptades pel consell de ministres del proppassat dijous, són vàlides però insuficients, i no s’endegaran efectivament fins d’aquí dos anys. També Sala i Martin escrivia a La Vanguardia del dia 17 d’agost un crític article sobre la política econòmica espanyola deia que l’única solució a l’endèmica situació deficitària espanyola és augmentar la productivitat. Després de criticar algunes de les mesures preses pel consell de ministres de dijous, deia: Per augmentar de debò la competitivitat empresarial és urgent incrementar la qualitat del capital humà a través profundes reformes educatives, introduir més meritocràcia en l'ocupació, fomentar la innovació sense confondre-la amb despesa en R+D, flexibilitzar les ments dels joves perquè tinguin més mobilitat sectorialment i geogràfica i siguin menys buròcrates i més emprenedors, i seguir reduint els enervants obstacles burocràtics. Totes aquestes mesures són importants. Però clar, són tan importants, que no haurien d'haver-se pres en un urgent consell de ministres del mes d'agost. Haurien d'haver-se pres abans. Molt abans. Quan les coses anaven bé.

Bé, algunes d’aquestes mesures no s’han pres encara o en tot cas s’han insinuat sense cap suport que les faci creïbles. Com deia al començament, el panorama no és bo, és més aviat crític. Si a tot això li afegim l’especial situació de Catalunya, amb un sistema de finançament precari, denunciat per uns i altres, amb una previsible menor recaptació d’impostos, amb una incapacitat política de gestionar les seves infraestructures, amb un sector tecnològic d’alt valor afegit escàs, etc., coses, totes, que donen una capacitat molt baixa per actuar.

Amb tot aquest escenari el Cercle per al Coneixement – Barcelona Breakfast iniciarà el nou curs el proper setembre. Què podem fer? Certament poc de forma immediata, acomplir els objectius fundacionals del Cercle que podem resumir en portar Catalunya a la Societat del Coneixement, fer que tinguem una economia basada en el coneixement, alternativa única als problemes de manca de competitivitat. Per fer-ho, el nostre paper ha de ser el d’impulsors de mesures, de conscienciació dels que han de prendre decisions, de facilitadors. I això ho podem fer a través dels debats, de posicionaments, de documents seriosos i que aportin valor afegit als que han de prendre decisions. A tot això fem referència en “el Pla Estratègic Cercle 2010”.

Enric Canela

President Cercle per al Coneixement – Barcelona Breakfast

18 d'agost 2008.

X

Subscriu-te al butlletí

Tota l'actualitat d'Amics del País al teu correu. Subscriure-m'hi ara
Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.  
Política de cookies +